LA COHERÈNCIA DEL PAPA RATZINGER.

Benet XVI, si més no, ha donat exemple, ha humanitzat el papat i ha obert el camí a futurs Vicaris de Déu en la terra. Més terrenal que mai i menys Bisbe de Roma ha declarat “ que ja no tenia forces per governar la barca de sant Pere. Que era necessari mantenir vigor tant en el cos com en l’esperit, vigor que en els últims mesos a ell li havia disminuït de tal manera que l’havia portat a reconèixer la seua incapacitat per exercir correctament el ministeri que li havia estat encomanat”. 

Jo no tinc cap autoritat, ni coneixements suficients, per establir edats de rendiment laboral, però a la vista està que les empreses no volen gent major. I entenc per major, més enllà dels 70 anys, perquè segons la política empresarial, i dels diferents governs espanyols, l’edat de jubilació ha estat establida en els 65, i ara, recentment, en els 67, terminis que per a certes professions, encara són massa llargs, especialment en aquelles que s’ha de tenir en compte una certa preparació física, perquè l’activitat del dia a dia ho demana, i una clarividència mental sense discussió. També ens diu el mateix la ingent quantitat de personal que ha estat jubilat, això sí, per interessos de les empreses, al voltant del 55 anys, i la rastrera de gent amb poc més de 40 anys, que va a demanar feina i no li’n donen “per ser massa major”. Açò està ocorrent ara i no cal més per comprovar-ho que caminar pel carrer i parlar amb la moltíssima gent que s’hi troba en aquesta tessitura. Per tant és inhumà, marcadament inclement, veure un home que, per la seua condició de Papa, tinga que veure’s en la penosa situació d’arrossegar-se per arreu, evidenciant les incapacitats pròpies de les persones en edat molt avançada i el deteriorament inevitable de les seues facultats físiques i mentals, com va ser el cas, patètic i ben penós, de Juan Pablo II i el que ja comença a ser amb Benet XVI. 

El papa dimissionari ha obert l’aixeta de la normalitat i ha estat coherent amb les imposicions que la vida reclama. Una persona d’eixa edat mereix gaudir d’una vida de descans, en la qual es barregen la tranquil•litat d’un bon passeig, la comoditat d’una butaca tova, el silenci per una meditació plena, l’estudi per seguir avançant, la distracció per carregar piles i l’audàcia de adoptar un treball voluntari acomodat a les circumstàncies, per no abandonar el món, sense pressions de cap tipus ni incomoditats, perquè quan s’arriba a eixe punt d’ancianitat, el servei que s’havia d’haver prestat a la societat ja està complert, i si no, rectificar és impossible. La vida útil passa per tothom i també pels papes de Roma.

Benet XVI ha estat molt encertat en dimitir i deixar pas a gent més jove, encara que observant el col•legi cardenalici i l’extraordinària lluita de poders que existeix al sí del mateix entre els pesos pesats, resultarà difícil trencar la rutina de sempre, i, segurament, resultarà elegit un cardenal amb més anys que l’estàtua de Cascorro.