CARTA OBERTA AL POBLE VALENCIÀ

Estimats amics i amigues:

Gosaria Rajoy tancar TVE? S’hagueren atrevit Felipe González o Aznar amb tot poder que acumulaven a fer-ho? Quin governat a Catalunya tindria pebrots de tancar TV3? Quin basc en el govern autònom s’aventuraria a tancar EITB – Euskal Irrati Telebista? Pensem-ho en honestedat: ningú. I per què al nostre País ve un president, no electe, i ens tanca RTVV sense més ni més? Jo ho diré: perquè els valencians som covards, covards i mil vegades covards, i ens tenen presa la mida.

Saben, tothom sap, que els valencians tot ho consentim sense que ens faça fred ni calor, que reiterativament som capaços d’ignorar la major corrupció descoberta en tota la història d’Espanya, de continuar votant els lladres, autors de tan gran disbarat, i de mantindre’ls en el poder, legislatura rere legislatura, durant més de setze anys, sense que la sang sens altere, ans al contrari, aclamant els artífex com herois de la mitologia grega. No ens importa res, la nostra passivitat és tanta que ha arribat a cobrir pàgines en diaris i empreses internacionals. Som els reis de l’orxata i orxata tenim en les venes.

L’agència Reuters, que distribueix a totes les televisions del món, descriu el País Valencià com “símbol de tot allò roí en Espanya” i continua afirmant que “una gegantina però casi buida  Ciutat de les Arts i les Ciències, un aeroport pel qual encara no ha passat ni un sol passatger, un estadi a meitat fer: tres projectes en els quals, el govern valencià ha invertit milions d’euros i que s’han convertit en el símbol dels excessos que han portat Espanya a la vora del col·lapse financer”  També repassa l’última dècada en què, durant el boom immobiliari es van gastar desenes de mils de milions d’euros en la Copa d’Amèrica, la Fórmula 1, els estudis de cinema, a l’estil de Hollywood, de la Ciutat de la Llum i la Ciutat de les Arts i de les Ciències, amb un cost superior en més de tres vegades a la inversió prevista. No es deixa en el tinter l’enfonsament de les entitats financeres locals i el fet d’haver estat la primera autonomia en demanar el rescat al Govern Central per un import de 3.500 milions d’euros; les sospites al voltant de l’aeroport de Castelló, els guanys que la Gürtel va aconseguir amb la visita del Papa, el saqueig d’Emarsa, la depuradora de Pinedo, la trama de cooperació de Rafael Blasco, tots els polítics detinguts per prevaricació i tots els que encara estan ocupant un escó malgrat estar imputats en casos de prevaricació, abús, falsificació de documents i altres il·legalitats per robar diners públics... I encara hi ha, com és el cas de l’alcalde de Sagunt,  Alfredo Castelló, diputat en les Corts Valencianes, que demanen l’indult de companyons de partit que han estat condemnats per sentència judicial, adduint que ho fan perquè són amics. Un bon repàs, sens dubte, que hauria de fer que ens caiguera la cara de vergonya per la nostra inacció i desventura moral.

Han acabat en tot. Han hipotecat el nostre País fins a límits insospitats, amb un deute que ofegarà l’economia valenciana amb una llosa de més de 30.000 mil milions d’euros, impossibles de pagar en no menys de cinquanta anys, si no en són mes. Han venut al millor postor entitats bancàries genuïnament valencianes, buidant el País d’una economia pròpia i traslladant tot el pes específic que això comporta a l’altiplà madrileny. Han arruïnat multitud de xicotetes i mitjanes empreses que s’han vist obligades a tancar per falta de liquiditat, en no poder cobrar els diners que la Generalitat Valenciana els deu. Han minvat la qualitat de l’ensenyament, de la medicina, de la vivenda, del treball, i de tot el que han tocat amb les seus mans brutes de cobdícia i menyspreu, i ara, exactament hui, 27 de novembre, les Corts Valencianes han aprovat el decret del tancament definitiu de RTVV amb els vots exclusivament del Partit Popular, artífex principal i únic de la desfeta del País Valencià.

Què més ens han de fer els governs del PP per decidir alçar-nos en peu contra tanta barbàrie? Quantes malvestats més ha de dur a terme el Partit Popular, contra la dignitat del nostre País i de tots nosaltres, per declarar-los la guerra? Quanta malvolença més ens han de demostrar per adonar-nos que venen a per nosaltres? Quant de temps més podrem viure amb un mínim de dignitat?

Des de fa molt de temps he sentit vergonya, i en sent encara, de ser espanyol. Ara, però, també sent vergonya de ser valencià, de pertànyer a un poble tan manyac, un poble que només es distingim per la secular mansuetud i servilisme al poder. Un poble conformat en no ser res més que una boira invisible i muda. Un poble adulador de l’imperi, cantador de les meravelles foranies. Un poble que es queda satisfet i content després d’una manifestació controlada pels carrers de ciutat, cridant consignes que no serveixen, portant pancartes pamfletàries i puerils, i caminant al ritme de xarangues caribenyes de tabals i timbals.

De poc ens ha servit tot això, i si algú creu que eixe és el camí, que m’ho explique, sense demagògies, sense cants de sirena, sense lliçons d’actuacions democràtiques. Que m’ho prove  amb fets. En la vaga de la neteja a Madrid tenim una bona mostra de què, nomes la necessitat absoluta davant d’una situació forta i determinada, acaba amb la fanfarronada dels perdonavides. Escoltar crits, insults i  amenaces sense sentit mentre s’ocupen carrers, custodiats per les forces de seguretat, això, tot això, el poder ho té superat i sap que no porta enlloc.

Quan obrirem els ulls? Quan aprendrem a reconèixer els enemics del nostre poble? Quan farem de les urnes un instrument veraç al servei del poble? Està en les nostres mans, i més val tard que mai, i més val ara que demà.