HA CAIGUT CARLOS FABRA

Ha caigut un capo. L’han pillat malgrat totes les influències que ha utilitzat per evitar el trull. S’hi ha desplomat a pesar de totes les martingales que ha fet servir per marejar al màxim la perdiu, i demorar la sentència. Però ha caigut. Carlos Fabra, l’home més afortunat del món, el que més vegades ha estat agraciat amb la Grossa de Nadal, el que ha cremat nou jutges i quatre fiscals en la causa oberta contra ell, Carlos Fabra, l’amo de la província de Castelló i del PP en la província, ha estat acaçat com un por senglar en fuga.

No obstant això, té la Justícia per aliada, perquè el grau de condescendència que ha manifestat suportar durant tot el juí seguit contra l’homedelesulleresnegres, és més que evident. I l’amo de l’aeroport dels vols futurs, se n’anirà de rosetes: els tretze anys que li demanava la Fiscalia han quedat reduïts a quatre (un 31% del total) i haurà de pagar una multa que per a ell és poc menys que un cafè al bar del poble.

Ha passat una dècada acusat per l’Agència Tributària per un presumpte delicte fiscal, per una suposada per una suposada falsificació de segells i encunys en els documents de productes fitosanitàries i per falsificació de documents per obtenir autoritzacions, en resum uns fets constitutius de suborn, tràfic d’influències i contra l’hisenda pública. Però ha estat un procediment que la Justícia ha fet tot el possible per paralitzar-lo: les primeres querelles de 2003 foren rebutjades, encara que es tornaren a obrir en 2004 per la jutgessa del jutjat nº 1 de  Nules; en 2010 l’Audiència de Castelló tornà a sobreseure la causa per falsedat documental, encara que un mes després es va obrir de nou. En 2010 l’Audiència Provincial de Castelló va acordar jutjar-lo per quatre dels cinc delicte dels que era acusat, per entendre que ja havien prescrit, però en 2011, el Tribunal Suprem va revocar la decisió de l’Audiència provincial i va ordenar reobrir la causa per cinc delictes fiscals. En 2012 el jutjat nº 1 de Nules va conclure la instrucció i un mes després va obrir juí oral contra Fabra, la seua exmuller (AmparoFernández) l’empresari Villar i la seua exmuller (Monserrat Vives). El dia 2 d’octubre, començà en l’Audiència provincial de Castelló el juí, i com que ja li havien estirat l’orella, va decidir fer les coses bé, però sempre agranant a favor de Carlos Fabra, com s’ha demostrat en la sentència final: poca pena per a tan gran lladre.

Dels quatre anys en farà un i després, al carrer per sempre. L’home que havia estat un dirigent exemplar del PP, segons declaracions de Rajoy, Cospedal, Pujalte i altres més, ha estat donat de baixa del partit i apartat de tota activitat política. Com li va passar a Michelle Zagaria, últim capo de la camorra napolitana, que des de la presó continua dirigint tota la banda criminal, Carlos Fabra no es farà invisible i mourà fils, cadires i taules al seu albir i quan ell determine. Temps al temps, perquè un any o dos o tres no amansen les feres, però tretze, potser sí.