Tota la meua vida m’ha agradat escoltar fados. Eu sou un un amante
da fadista, només com a oient, i tinc una llarga col·lecció de fadistes famosos
replegats en els meus arxius: Amalia Rodrigues, la gran senyora del fado,
Mariza, la musa d’Ennio Morricone, Carminyo, la joventut puixant, Ana Moura, que
ens va cantar a Sagunt, Ricardo Ribeiro, Camané, António Zambujo, Ana Marta, Raquel Tavares, Cuca Roseta i un
llarg etcètera entre els qual també s’hi troben Mourinho, Cristiano Ronaldo i
Sergio Ramos, artífex d’una nova manera d’interpretar el fado, més dramàtica i
plorosa, que ràpidament s’apega a l’orella de qui els escolta, com és el cas de
Pepe, aquell jugador carioca del Real Madrid, per allò de la llengua comuna que comparteixen, i perquè és ben conegut per tothom que qui va amb un
coix, a l’any, coix i mig.
També han format part del nombrós cor que aquests tres porten en les seues actuacions, altres fadistes
famosos com Arbeloa, Marcelo, Alonso i Benzema, en una col·laboració especial.
Aquest fi de setmana hi ha hagut un gran concert a la Vila del
Regne a càrrec dels tres fadistes en comandita, com aquells que solien fer els
tres tenors, Pavarotti, Carreras y Domingo,
però interpretant fados, que és la seua especialitat. Tot un recital en el qual
han tingut cabuda peces tan importants i conegudes com “Penalty sí, penalty no”,
“L’àrbitre és un fillet”, “Juguem contra dotze”, “Sempre perdem així” , “Fora
de joc”, “No volen que guanyem la lliga”. Un concert meravellós en què l’assistència
ha estat total, encara que els preus no han estat gens mòdics, però que, com era el dia del soci, pel mateix preu compraves 3 entrades i
te’n donaven 4.
Tot un èxit. Au, me’n
vaig a escoltar fados.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada