Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 1 d’abril del 2014

TEODORO OBIANG I ROUCO VARELA



Qui ha convidat Teodoro Obiang a l’homenatge d’Estat a Suarez? qui ha organitzat un acte religiós catòlic si som un Estat aconfessional? i qui ha pensat en Rouco Varela perquè l’oficie? El criminal dictador guineà ha manifestat públicament que ha estat convidat per mediació del rei Juan Carlos, encara que la Casa Reial s’hi ha donat pressa en desmentir-ho. I entre uns i altres hem vist com aquest govern del PP no té cap rubor en seure’s al costat d’un personatge funest que, entre altres accions poc honorables, cal remarcar que el subjecte en qüestió és president de Guinea Equatorial, des de 1979, mitjançant un colp d’estat cruent i miserable contra el seu propi oncle, Francisco Macías Nguema, a qui va executar poc després. El dictador ha acumulat una fortuna que passa per ser de les majors del món, practicant una repressió sense límit, i una tortura brutal, contra tots aquells que han manifestat alguna discrepància, situació que ha estat denunciada per Amnistia Internacional repetitivament.
Respecte de Rouco Varela ja he escrit moltes coses, i altres moltes veus, amb millor discerniment que jo i de gran prestigi social, també han alçat la veu insistentment durant tots els anys que el cardenal ha estat al front de la Conferència Episcopal Espanyola. Una vegada més Rouco Varela ha oficiat una missa catòlica en un estat que, segons la constitució, és aconfessional. I com no podia faltar, ha continuat amb la seua dialèctica, d’home torturat per mil dimonis i amb la feresa d’un tigre de bengala, convertint un homenatge d’Estat en un acte polític de campanya electoral, especialment dirigit al manteniment de la unitat d’Espanya i contra les demandes catalanes, adduint que poden conduir a una nova guerra civil com la que ja vam patir pels mateixos motius que es donen ara.
Fem i més fem, com no pot deixar de llençar contra els que no pensem com ell, un personatge que és la cara més negra, reaccionària, cruel i allunyada de l’esperit, que la seua professió demana, de l’Església Catòlica. Jo estic segur que amb actituds com la d’aquest home, l’Església per clientela a marxes forçades, perquè no és possible intentar guanyar una glòria divina amb eixes positures tan impròpies de gent que diu predicar la paraula de Déu i tracta d’ensenyar els fets de la vida de Jesús. 
Quan es prendran les mides necessàries per evitar vergonyes com les que suposen convidar un dictador cruel, fer actes d’Estat religiosos en un estat aconfessional estant i donar-li pàbul a un cardenal inqualificable i vil, que no mereix més que el menyspreu?