La consistència ve definida com
la coherència, com la relació, existent entre les diferents parts d’una cosa, com
la pega entre les creences personals i la conducta, com l’adhesiu entre el
predicament i l’actuació. La inconsistència, per tant, és la falta de
coherència, una debilitat, una perversió molt estesa al llarg i ample de
l’Estat espanyol i, per inclusió, al nostre País, però que sembla donar bons
redits, encara que no sempre.
El PP, exemple màxim de la
inconsistència, que vol fer-nos creure que atresorar totes les virtuts de la
consistència, però promou escassíssima cohesió social i crea grans diferències.
El PP, que diu creure en coses que no practica i que mostra programes que no
aplica. El PP, que lidera absolutament la nòmina de la corrupció, la mentida i
els encausaments en processos judicials en tot l’Estat espanyol. El PP, que
clausura la ràdio i la televisió valenciana, en premeditació i traïdoria, per
acabar amb un problema que ha creat ell. El PP, que se presenta com l’adalil exclusiu
en la defensa dels senyals identitaris valencians, encara que no en practica
cap. El PP, que manté els nostres alumnes en barracons any rere any, malgrat
les promeses buides dels seus governants,
que tanca línies en valencià, que
obvia la nostra cultura, que a penes fa servir la nostra llengua en la pròpia
administració i en actes públics i que el propi president dóna vergonya
escoltar-lo quan ha tingut la gosadia de voler parlar en valencià, però que, en
canvi, no té vergonya de no aprendre’l. El PP, deia, porta vint anys comptant
amb el suport incondicional de la majoria social valenciana, en un clar exemple
d’inconsistència lògica.
Hem de repetir fins la sacietat
tot el que el PP està fent passar al poble valencià i tot el mal de futur que
està ocasionant. Necessitem fer força en tots els àmbits, tants en
convocatòries europees, com en les espanyoles, les autonòmiques, o les
municipals. Hem de contar, fil per randa, tot allò que volem fer, i farem, si arribem al govern, explicant ben bé
el nostre programa, les nostres il·lusions i el nostre treball, amb
consistència, amb raonaments plens de bon pegament, amb paraules clares, sense
petulàncies i amb humilitat. Hem de portar Jordi Sebastià a Europa, amb
dedicació i feina diària, però mai no hem de donar la cosa per feta, no siga
cosa que deixem la casa sense acabar i en l’últim moment s’ensorre i no puguem
anar enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada