LA QUARESMA, LA PASQUA I LA CARN.

La Quaresma (quadragesima – quarantè) és el període comprés entre el Dimecres de Cendra i el Diumenge de Pasqua. Quaranta dies de dejuni, abstinència, penitència i reflexió, que la litúrgia cristiana assenyala als fidels per a preparar-se per celebrar la Setmana Santa, i que no es podran consumir ni carn ni ous, tradició que es perllonga des de l’edat mitjana. La Quaresma es representa gràficament a les nostres terres com una dona vella i ajupida, amb set cames, durada de la festivitat.

Com es fàcil d’entendre, avui, que les devocions estan en franca regressió, aquest costum de no menjar carn i mantenir abstinència s’ha relaxat, però sempre hi ha gent que el manté. Resulta obvi que després de tanta reflexió, de tant de dejuni i de tanta amenaça de caure en pecat si menges carn, el personal té moltes ganes de disbauxa, de pecar, de viure irreflexivament i de menjar carn, per això la Pasqua, cinquanta dies per abandonar formalitats i viure – com es podria dir? – com un esperit embogit de llibertat.

El Diumenge de Resurrecció, la gent d’aquestes contrades marxa fora de ciutat a buscar, preferentment, la muntanya i fer uns extres alimentaris caracteritzats, especialment, per la ingesta de carn torrada a la graella. He de confessar que és tot un ritual el que es segueix.

La carn es posa sobre la graella ben estiradeta, perquè vaja agafant calor, i quan ja està en son punt, lluenta i enrogida, es posa entre dues llesques de pa tou, olorós, jove, expectant, perquè se mulle d’aquell greix lubrificant que apareix quan la carn es calfa. Uns segons després, les dues llesques s’obrin com una magrana dolça i, amb estudiada delicadesa, com fan els felins amb les seues víctimes, s’agafa la carn i es llepa suaument de dalt a baix, de baix a dalt, amb fruïció i sensualitat, i després, sense violència, amb dentades petitones i dolces, s’hi posa on toca, i, poquet a poquet, la carn va esvarant-se cap a dins fins arribar al paroxisme, en sentir com ha fet tot el camí sense estridències ni efraccions. Seria mentir no admetre que eixe moment dóna moltíssima satisfacció i felicitat, però clar, engolir un excés de carn calenteta pot inflar la panxa i produir digestions pesades que es perllonguen en el temps i tenen males conseqüències, especialment després de tants dies de dejuni i d’abstinència.

Siga, doncs, la torrada, però en tranquil·litat, no siga la cosa que després d’una Quaresma de penitència i reflexió, d’una Pasqua d’incontinència i calavera, tinguem un Advent  no desitjat i entrem a marxes forçades en una Quaresma que encara no tocava ni estava prevista.