NO ES POT CAURE MÉS BAIX

Em passa pel cap que com que està de moda furtar diners a palades i la Generalitat valenciana encara no s’ha fet d’assenyalar prou, ha tornat a eixir a la palestra amb un nou escàndol que sumar al Gürtel i a la desfeta de l’erari públic. Segons el diari Levante, del dia 21-10-2014, el Consell va gastar 577.000 euros al dia a traves de la caixa fixa, entre el 2006 i 2013, segons facturació que no vol fer pública (malgrat la sentència del TSJ que l’obliga a mostrar les factures). En les conselleries hi ha gairebé 300 comptes obertes perquè els càrrecs habilitats tiren de la caixa fixa amb fons que es reposen de dues comptes, una del BBVA i l’altra de La Caixa, (com en les targetes opaques de Caja de Madrid). En 2006 el Consell va gastar per aquesta via 165,8 milions; en 2007, 176,7; en 2008, 190,4; en 2009, 182,9; en 2010, 173,9; en 2011, 92,8; en 2012, 85,2; i en 2013, 82,7. Entre factures dedicades a pagar factures de sanitat, de l’ensenyament i de diferents conselleries, també podem trobar factures de vitamines per al president Fabra, ous Kinder, pits de pollastre Villaroy i vestits per la visita del Papa. A la vista de tot açò, que es va iniciar per una denuncia de Compromís, cal esperar que quan ensenyen totes les factures també en veurem per pagar gimnasos, hotels de luxe, àgapes pantagruèlics, viatges estratosfèrics i demés.
No s’ha pogut resistir, perquè seguint el missatge dels que manen en la Generalitat, la comunitat valenciana és la millor de totes. És un model de bona planificació on l’atur decreix a marxes forçades, l’economia es recupera millor que en la resta d’Europa i tot allò que depèn de la Generalitat, va vent en popa, per a major enveja dels nostres veïns nacionals i de més enllà de les fronteres espanyoles. Com no podia ser d’altra manera – expressió que ells utilitzen sovint – també havíem de ser els millors en centres de lladronici, de defraudadors, de dilapidadors i de destructors de l’economia valenciana, hipotecada en quantitats tan enormes que encara els tocarà pagar als nostres néts i besnéts.
No es pot caure més baix. La bandera actual d’Espanya és la vergonya i l’ètica política dels partits, el deshonor. I què hem de dir de tots nosaltres, borrecs ensopits acostumats a menjar ignominiosament de la mà de qui ens ultratja dia rere dia, de qui atempta contra els treballadors continuadament, de qui compromet el futur dels nostres fills i de moltíssima gent que a penes pot alenar? Doncs, que ens va la festa en forma de manifestació fallera, que som un poble pusil•lànime, una gent dominada i devota, que tot ho fiem obedientment a la voluntat de l’amo que ens oprimeix i que s’hem convertit en esclaus tributaris i submisos d’un sistema capitalista pervers i d’unes persones diabòliques, que només volen saber de nosaltres quan tot marxa bé o quan venen eleccions. Ells viuen en l’opulència i tenen targetes opaques i caixes fixes per gastar sense ordre ni control, mentre molta gent, que no fa més de tres o quatre anys tenia casa, família, sou mensual i un passar decent, viu ara en la misèria, gràcies a la caritat de certes organitzacions i ONGs.