CARTA OBERTA A L'EXALCALDE DE SAGUNT

Ara que ha presentat la dimissió a l’alcaldia de Sagunt, el vicesíndic del grup popular en les Corts valencianes, Alfredo Castelló, ha reconegut que la “Ley de Señas de Identidad” que prepara el Consell, va contra “ esos grupos que se sienten molestos y aludidos y que hablan de que su idioma, bandera e himno son los catalanes”. Aquest home, l’alcalde més desafortunat que ha tingut Sagunt en tota la historia de la democràcia, menteix més que alena, i alena més que un porc. Ell, un home nascut al Port de Sagunt, que és Sagunt, regidor i alcalde de l’ajuntament de Sagunt, que és també del Port, durant molts anys, no té cap autoritat filològica per fer aquest tipus de declaració, perquè entre altres coses, el valencià, la llengua dels valencians de soca-rel que intentem viure en valencià, malgrat els esforços del PP per amagar aquesta llengua, a ell li rellisca. Sí, al senyor Alfredo Castelló la llengua dels valencians l’importa un rave i ho ha deixat ben clar en moltes ocasions en què les circumstàncies l’han obligat a llegir o parlar en valencià per acontentar l’audiència saguntina. El resultat ha estat una mena de llengua pareguda a la què parla Fabra, barrejada, però, amb paraules hongareses, quítxues i malaies. Un poema d’aquells que et fan sentir vergonya aliena en escoltar-lo. Aquesta llei de bojos ha estat rebutjada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua – creada pel govern de Zaplana – pel Consell Valencià de Cultura i per les universitats valencianes, que l’han catalogada com una “ocurrència sense cap ni barret” mentre demanen la seua retirada immediata.

Castelló, s’ha alineat amb la corrent més conservadora del PP valencià i de tots els que canvien de camisa i d’opinió segons el vent que bufa. Com el mateix Fabra, que  afirmava, uns anys abans de ser president i contagiar-se de les dèries malaltisses dels PP del cap i casal, que el català i el valencià són la mateixa llengua. Podeu veure les seues declaracions si piqueu aquest enllaç (https://www.youtube.com/watch?v=Cxw5oaySMEE). I Castelló, que és un ocellot en molt de coneixement, vol pillar càrrec i anar a Madrid a la recerca d’alguna sotssecretaria, direcció general o una sella de diputat, perquè el vaixell popular s’enfonsa a curt termini i ell vol estar ben situat quan la tragèdia arribe. Un ocellot que cal tractar amb molta cura. On corniol que ens vol fer creure que és un apassionat de la llengua, costums, tradicions i història dels valencians, mentre es manté a banda i demostra una indiferència per tot allò que traspua valencianisme.

Amb la seua presidència, l’ajuntament de Sagunt ha experimentat el major retrocés que es recorda en qüestions de llengua i cultura, i ha viscut una desatenció constant al patrimoni. Està ben dimitit i està ben anat. Ni ell podia arribar més alt que ser alcalde de Sagunt, ni l’ajuntament de Sagunt podia arribar més baix en tenir un alcalde com ell.