DESPRÉS DE TAN DE CALORET DEL VERANO...

I després del caloret del verano, del caloret de l'invierno, de la flama de las fallas i d'un cervell embotat per l'aiguardent o pels gintònics, o ves a saber quina mena de beuratge fa cridar tantes imbecil·litats com va deixar anar la senyora (?) alcaldessa de València, durant un acte oficial carregat de simbolisme per la ciutat; després d'escoltar tantes discussions de barriada marginal, entre els uns i els altres, en el Congrés espanyol, a compte d'un debat sobre l'estat de la nació que se suposa hauria de ser net, elegant i didàctic, cal submergir el cap sota l'aigua i quedar-s'hi quiet, tant de temps com s'hi podrà aguantar sense ofegar-se, per anar-se'n al llit amb el cap fred i les idees tranquil·litzades, perquè el ridícul dels representants del poble, dels quals jo no em considere acòlit, és tan indigne i barroer que produeix borradures més picotoses que la sarna del gossos. De tal manera que, com que per lligams i obligacions familiars no pots fugir de la nit al matí, ni del matí a la nit, lluny d'aquesta gentola i tot el ramat que els vota, malgrat haver demostrat indignitats i mans brutes, l'única manera de descansar el cos i la pensa és empastellar-se i dormir fins demà, tot d'una tirada, sense cap concessió a un desvetllament que el polítics - permeteu-me l'expressió - de la nissaga del mal. no es mereixen. Com sempre que sempre ocorre, jo desitge feliços somnis a tots los bons que em trobe en companyia, encara que virtual. La resta que la passen com puguen, que ni me va, ni m'importa... Com deia una persona que vaig conèixer fa alguns anys... a mi com si se la volen xafar en la maceta del morter i després sopar.