Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 1 de març del 2015

L'OLIVERA



Contemplant aquesta olivera de gran tija, de copa cepada i d'arrels ben agafades a la terra, vaig pensar que podria ser utilitzada, perfectament, com una al•legoria del nostre poble. Però no de tot el nostre poble, com alguns polítics volen fer creure quan parlen dels seues seguidors, assegurant que el poble està amb ells. Realment els pobles sempre estan dividits, i ja en els albors de la vida, segons explicacions bíbliques, el primer poble que s'hi van constituir ja funcionava en dues corrents: Eva, preocupada per tenir el mateix poder que el seu creador i l'Adam per cenyir-se a la llei. La primera s'hi va imposar i tots dos acabaren maleïts. Poc després, en segona generació, el poble també es va partir segons preferències, però ara ja arribaren a les mans i en la primera guerra que hi va haver, Caín va matar Abel. Per això, aquesta olivera que jo he fotografiat, la veig com la metàfora del poble que en la guerra dels dos Peres (s. XIV), per exemple, es mantingué fidel al Pere d'Aragó, el Cerimoniós, en contra de Pere el Castella, anomenat el Cruel, el germanastre del qual, Enric, va fundar la dinastia dels Trastàmara. O d'aquells que en el segle XV es manifestaren a favor de Jaume d'Urgell i van perdre, gràcies a sant Vicent Ferrer i el seu germà, Bonifaci, que votaren a favor del pretendent castellà. O d'aquells que en la guerra del francès es van situar de banda de Carles II d'Àustria en contra de Felip V Borbó. Un poble situat històricament en el lloc equivocat però que sempre va lluitar per València i tots els que recolzaven els seues pretendents. Foren anomenats maulets. I maulets som els que ara lluitem per un poble més net, més transparent, més solidari, amb millor distribució dels diners de tots, en clau valenciana. Arrelats al nostre País com l'olivera, amb bona copa plena de fruits i agafada a la nostra terra amb ambició de canviar el corcó que l'amenaça des de fa temps. Descanseu aquesta nit i preneu força, que la lluita continua, però el corcó també, i cal eradicar-lo el més aviat possible, perquè l'olivera fou l'arbre que anuncia la fi del diluvi i nosaltres necessitem una olivera com aquesta, viva, amb la sang calenta, el cervell gelat i l'esperit en marxa.