UN MINISTRE INDIGNE

El ministre José Ignacio Wert diu que "les famílies que no tenen diners per estudiar és perquè no es volen privar d'altres coses" . Calen pocs qualificatius per definir aquest personatge desvergonyit i fatxenda que, en mig de la tragèdia que significa per a moltíssima gent la nova llei per ell impulsada, es mofa sense compassió d'aquelles que han de fer puntes de boixets per acabar el mes amb un plat de calent a la taula. Aquesta persona de què parlem (expressió predilecta del PP per referir-se a personatges caiguts en desgràcia en el seu partit) creu que la gent que protesta pel que suposarà d'encariment el 3+2 universitari que proposa, menja rellom i beu cava Moet Chandon, vist en galeries de moda, visita exposicions de pintura, compra llibres al Corte Inglés, va al cinema setmanalment, dina o sopa al restaurant dues vegades mensualment, va al Principal a veure teatre set vegades anualment, té un Mercedes a la porta i tots els estius del món s'embarca en un creuer per les illes de la Polinèsia. Això, possiblement, és el que la gent com ell podrà fer, però els que han de estirar els euros per viure en dignitat i no morir intentant-ho, no. Afegir qualsevol extra addicional al pressupost mensual és un sacrifici en tota regla i clar, si volen estalviar han de deixar de menjar, de vestir, d'encendre els llums de casa, d'utilitzar calefacció, de gastar aigua per rentar-se, d'usar el cotxe i molt possiblement, de pagar alguna resta d'hipoteca que encara es manté viva. El ministre Wert, és un miserable, un ministre calamitós, una persona infame i un desgraciat sense ètica ni moral, que no mereix més que veure's abocat a viure en set-cents euros de sou i haver de pagar estudis als fills.