DE LA RELIGIÓ EN ESPANYA

Estic molest, però no sorprès, perquè en aquesta Espanya els polítics, i els seus representants en els medis públics, medis que paguem entre tots, no posen fre a la tàctica "revolucionària" de fer actes institucionals de caràcter religiós sempre amb cerimònies catòliques, passant-se per sota màniga la Constitució, a què tant s'aclamen quan es reivindiquen canvis socials, administratius i molt especialment, noves formes de la territorialitat espanyola. Recorde que la Constitució espanyola, capítol segon, article 16, punt 3 especifica que "ninguna confesión tendrá carácter estatal" i que tots els espanyols han d'acatar les lleis que emanen de la dita Constitució, segons el títol preliminar, article 9, punt 1. Aleshores, per què quan ocorre alguna cosa positiva o negativa i els governs decideixen retre un homenatge, per bé o per mal, sempre acaben fent una missa catòlica? Recordem la tragèdia dels trens de Madrid, la Pasqua Castrense, els actes terroristes que han ocasionat víctimes o, simplement i perquè sí, la missa que la 2 de TVE programa totes les setmanes a costa de l'erari públic, que si no ha canviat la cosa, depèn de les aportacions de tots els ciutadans. Per tant, si els diferents governs han estat capaços de mantenir, ratificar i millorar els acords amb el Vaticà des de de la dictadura de Franco; si han signat acords de cooperació amb la Federació d'Entitats Religioses Evangelistes d'Espanya (10-11-1992) amb la Federació de Comunitats Israelites (10-11-1992) i amb la Comisió Islàmica (10-11-1992), per què fan girar totes les coses a traves del catolicisme, llevat d'alguns espais televisius amb altres religions que serveixen, únicament, per tapar boques? Per què la Constitució espanyola no contempla l'apostasia? Per què ens podem afiliar a qualsevol sindicat, club, fundació o centre d'estudis i donar-nos de baixa només en demanar-ho i no ocorre igual amb l'església catòlica? Per què hem de romandre sempre en els arxius eclesials si no ens considerem? Entre tots podríem estar preguntant-nos durant hores i hores, però les mans del poder són llargues i fèrries, i quan interessa treu a passejar la Constitució o l'amaga, segons piulem els ciutadans de a peu. D'això en podem dir cinisme institucional aplicat a qui mana i esperit borreguer a mi hem d'obedir.