Avui fa bo. Avui fa alegria. I comencem a
despertar sense ànim de revenja pel fred sofert. Anem de cara a un estiu en què
tots els dies seran bons, perquè quan hi ha un terratrèmol com el viscut en la
jornada d'ahir, després segueix un temps de calma i recuperació.
El PP està definitivament escapçat i ha perdut el
que mai no s'imaginava que podria perdre, perquè la supèrbia, i fer titularitat
sempiterna de la poltrona política, és una
temeritat que acaba com acaben tots els fatxendes, arrogants i jactanciosos.
Deia l'alcaldessa de València, la ventruda i reginjolada Rita Barberà, que havia
sofert la pitjor campanya de la seua vida a mans de Compromís, però que ella,
malgrat insults i amenaces, continuava inamovible. Clar, encara no sabia el que
se li venia a sobre, i a sobre li ha caigut com una llosa, la pèrdua de la
poltrona que durant 24 anys ha aguantat el seu cul bufat i les seues maneres
despòtiques. Un altre tant li ha ocorregut al tou president de la Generalitat
valenciana. Home moll sense pal•liatius, i més insuls que un ou fregit sense
sal, Fabra, també ha topat amb la dura realitat de la derrota. I ha relliscat
també Alfonso Rus, en la Diputació i en la pretesa alcaldia de Xàtiva. I és que
Compromís, amb un treball seriós, il•lusió i amb els peus en terra, ha estat la
força que ha propiciat tot aquest canvi en el País València. A Sagunt, el meu
poble, el PP diví, vanitós, arrogant i model de passarel•la Cibeles, s'hi ha
engolit el pa amarg de la desfeta, malgrat que la llei electoral que ells van
crear, amb la companyia del PSOE, els beneficia àmpliament, i amb mil vots
menys que Compromís ha obtingut els mateixos regidors, encara que sense
opcions. També ells dos van imposar al nostre País el 5% als partits per a
poder entrar en les Corts valencianes. Eren temps sublims per a tots dos que
nadaven en l'abundància i posaren eixa barrera per repartir-se la coca sense la
participació de partits menors, a gratcient que a la resta de l'Estat el nivell
d'entrada en les institucions era del 3%. Bé, sembla que de moment, el pastís
s'ha acabat i el nou pastís se'l menjaran altres, però amb culleres de postres
i sense golafreries, sense tacar-se les mans ni la boca, amb correcció i fent
participar en l'àgape tots els que estiguen disposats a menjar amb decòrum,
urbanitat i honradesa.
Tindrem un alcalde de Compromís a Sagunt. Quico
Fernàndez serà l'alcalde de Sagunt per a tots, i en la nit de les eleccions ja
ens va donar el primer missatge de com encarar aquest nou temps que se'ns obri
al davant: hem de seguir treballant amb humilitat i al servei del poble,
especialment, dels més necessitats. I així serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada