AMIC QUICO

Amic Quico, ja saps que t'estime de veritat i sense condicions, per això la meua mirada pot estar una mica disbauxada, però així i tot, gose dirigir-te aquestes ratlles perquè l'ocasió s'ho mereix. Ja he perdut el compte dels anys que portem junts i de les vegades que hem parlat del desert que havíem de passar, assumpte aquest que ens semblava impossible. Somiàvem en treure un regidor a l'ajuntament de Sagunt, només un, feina que ens resultava del tot irrealitzable, però en eixe llarg camí sempre ha sorgit la teua veu poderosa i enèrgica, encoratjant-nos a fer possible l'arribada a la nostra Itaca. I bé, de moment ja podem presumir de veure el port, de tenir-lo a tir de rem i d'haver trobat un capità de vaixell que, ben segur estic, ens portarà a la mar segura de les drassanes. 

Ahir, vint-i-quatre de maig, és una data que haurà de quedar pels nostres annals. Una data màgica en què Polifem va desaparèixer bramant, encegat l'únic ull que tenia i amb les orelles de sàtir ajupides, mentre tu i els teus mariners sortíeu victoriosos de la cova on s'amagava el ciclop fill de Poseidó i Toosa. Amb això s'acabava l'opressió del poder injust i poderós i les persones quedaven lliures. I així ha estat. En eixa nit, sota el teu comandament, hem sortit de la cova per començar una vida nova. Una forma de fer política d'apropament a la gent, sempre amb bona disposició, sempre amb les mans netes, sempre amb humilitat, com tu ens vas dir, i amb ganes de servir i treballar pel poble, pels que han propiciat la nostra victòria i pels que no. Polítiques justes d'integració, de cercar treball pels més necessitats, de fer del nostre País una terra on les diferències s'acurten i tots pugem conviure en harmonia.

Gràcies, amic Quico, per tot el que ens has donat, pel que ens has ensenyat i per tot el temps que hem de compartir amb tu, que segurament serà superior, fins i tot, del que tenim ara. Amb tu, l'ajuntament de Sagunt es dignificarà i serà una eina al servei del poble i no una passarel·la Cibeles, que crea malicia entre els que necessiten el treball i els diners que es dilapiden en assumptes i coses intranscendents. 

Amb tu, Quico, les coses i la gent serem millors, perquè amb tu es pot creure en les persones i en què tots han de gaudir de tot allò que nosaltres podem tenir. En el quadern de l'anecdotari et diré que vingué un xicot molt nerviós, al meu col·legi electoral, preguntant amb veu alta on estava l'urna de Quico. I és que Quico, per alegria dels teus amics i coneguts i desgràcia dels que no t'estimen, ets un valor en alça, un amic immillorable i una persona que paga la pena tenir-te ben a prop.  Per això, amic Quico, jo t'estime sense cap requisit ni doblec.