EL DIA DE

Sense ànim d'ofendre ningú, això de celebrar un dia de, no em sembla just, perquè és tant com esperar un dia determinat de l'any per dedicar elogis, fer regals i dir paraules, quan més pastoses millor, obviant la resta de l'any. Evidentment, l'única justificació que podria admetre's és la comercial, perquè eixe dia en especial, els comerços multipliquen les vendes, i segons a qui es dedique el dia, un comerç facturà més productes pels homes, altres per a les dones, altres mouen a la caritat dipositada en un pot i l'endemà, tot segueix igual que el dia anterior a la festa. En alguns casos és injust i poc honest, perquè dedicar-li una dia a les mares o als pares, és massa poc per a qui dedica la seua vida a portar endavant una família, més encara en situacions de misèria econòmica en què s'hi troba molta gent. Aquestes mares i aquests pares són autèntics herois que mereixen ser homenatjats cada dia de l'any, però no en regals ni en donatius, sinó en l'amor per resposta a una abnegació evidenciada cada minut de les seues vides. Tanmateix ocorre amb els discapacitats, que no necessiten un dia sinó un any rere d'altre; o els iaios, autèntics motors de complementació als fills que han de treballar fora de casa i no poden pagar mainaderes. Hi ha tants casos que celebrar que seria impossible fer una llista completa, però no per exaltar un sol dia de l'any, sinó per lliurar-los tot l'ajut del món, tota la companyia i tot l'amor que les persones podem donar al llarg i ample de les nostres vides. Només un dia, serveix per omplir el calaix dels comerciants, especialment de El Corte Inglés, i engrandir l'orgull de les Esglésies. Un cinisme més d'aquesta societat de consum en què vivim, que ve a demostrar que les arrancades de rossí i parada de burro no van més enllà de vint-i-quatre hores. Per compensar, demà podríem celebrar el Dia de la Veritat.