A VOLTES AMB LAFARGE II

Comença a desenvolupar-se la vertadera comèdia que ha posat en marxa Lafarge Sagunt, per distreure l'atenció dels treballadors, en complicitat amb alguns partits polítics en l'oposició que, descaradament, s'han alineat amb l'empresa aprofitant la por dels treballadors a pedre el seu lloc de treball. Una comèdia que, personalment, he denunciat constantment amb l'esperança d'equivocar-me: Lafarge està patint una situació econòmica molt desfavorable, derivada de la crisi generalitzada que s'està patint, i ha tractat de culpabilitzar l'Ajuntament de Sagunt d'aquesta situació per amagar les vertaderes intencions de l'empresa, que no en són altres que fer un ERO per acomiadar una bona part dels treballadors o tancar l'empresa a curt termini, que és el camí que abans han seguit. Galmed, Bosal i com ara ha començat a fer Arcelor Mittal, amb un ERO de 800 treballadors. Naturalment, si la gravetat d'aquesta situació pot endosar-la a l'Ajuntament de Sagunt, millor que millor, perquè així, les protestes dels treballadors seran dirigides a l'Ajuntament i, molt especialment a l'alcalde, declarat persona non grata en el Port de Sagunt per algun partit en l'oposició, que per sumar vots es casa fins i tot amb el dimoni.

Lafarge nacional, segons publica el diari Levante, ha ensenyat la punteta de l'iceberg declarant que farà un ERO de cent treballadors, que de moment, no afectarà a la fàbrica de Sagunt. Aquestes declaracions d'intenció són ben sabudes, perquè totes acaben en un ERO o deslocalitzant l'empresa i fent fora els treballadors. I això ho sabia tothom, també els que han canalitzat la por dels treballadors, possibles afectats per la pèrdua del lloc de treball, cap a l'Ajuntament d'una manera totalment mentidera i sense sentit, perquè la pròpia empresa ha declarat que en la pedrera que actualment utilitza – motiu inicial de la discòrdia -  hi ha material per a resistir molts més anys fent extraccions.

Dit açò queda clar que Lafarge, en connivència amb part de l'oposició a l'actual equip de govern de l'ajuntament de Sagunt, ha intentat enganyar els propis treballadors per a què la possible cloenda de l'empresa passe per ser una decissió d'eixe Ajuntament, que tan poc s'estimen i que tan poc els representa, i no de la pròpia empresa. Personalment ho sent de veritat pels treballadors, però la sentència ja està signada i preparada per executar-la quan els organs directius decidisquen fer-ho. Cal doncs, treballar per trobar solucions pactades i dignes entre l'empresa, el comitè d'empresa i els propis treballadors, i trobar camins fiables que permeten una situació honorable dels treballadors i de les famílies que sustenten. Lafarge ha mentit, però jo sempre he mantingut que aquesta classe d'oligarquies no són ONGs ni es calfen el cap pensant en el benestar dels treballador: quan la cosa no va com ells creuen que ha d'anar o els números no els quadren, tanquen la paradeta i se'n van, sense altra finalitat que trobar produccions més barates, introduir-se en països on les mides anticontaminació siguen més lleugeres o no existisquen i continuar omplint-se les butxaques a mans plenes. I això és tot. La caixa de Pandora s'ha obert oficialment i no sabem si ens afectarà o no. Pel bé de les famílies, espere i desitge que no.