Desprès de tants anys funcionant a Sagunt,
Lafarge recorda ara que obrir-se al públic és molt important. Ara, especialment
ara, quan hi ha en els seus inicis, un ERO anunciat que, diuen, no afectarà a
la factoria de Sagunt. Bé, val més tard que mai, però intentar comprar
voluntats és molt perillós, perquè entre les hemeroteques i totes les xarxes
socials, el que es diu o el que es fa, es pot tornar en contra de qui parla o
actua en més d'un sentit. L'Ajuntament de Sagunt no
ha prohibit a Lafarge que continue extraient matèria prima de la cantera de El
Salt del Llop, simplement li ha prohibit que escampe més l'àrea d'extraccions,
perquè en cas contrari, les cases que hi ha al voltant de la cantera, el
col·legí adventista i les diferents urbanitzacions que hi ha per la zona,
haurien de tancar portes i deixar les cases que, a molts, els ha costat grans
sacrificis poder tenir-les.
Naturalment, com que "la cosa" comença a pintar
diferent per a Lafarge, en mig de la polèmica va fer en les seues
instal·lacions una obra de teatre que oferia al poble en mostra de la bona
voluntat de l'empresa. Fa uns dies, va convidar la Falla Rodrigo a visitar la
pedrera i tot foren amabilitats per als visitants, que es mostraren encisats de
poder veure-la in situ. Segons les explicacions que els tècnics els donaren,
els visitants van acabar absolutament entregats a Lafarge, naturalment, només
van veure el que a l'empresa li va interessar, com fan totes les empreses, del
ram que siguen, quan volen publicitar-se, atraient escoles, associacions de
veïns o de jubilats que mostren interès. ¿Però en eixa visita, Lafarge va
portar els visitants a què els veïns afectats per les extraccions els donaren la
seua opinió al respecte? Segur que no, perquè llavors, la impressió haguera
estat una altra i molt diferent. ¿A qui li agrada tenir una pedrera en plena
producció a menys de cent metres de sa casa? ¿A qui li agrada haver de conviure
amb la pols que es produeix amb les extraccions i els trànsit de vehicles
pesats? ¿A qui li agrada viure en una casa sotmesa a sorolls semblants als
esclafits d'una guerra?
Siguem seriosos. Lafarge ha anunciat un ERO de cent
persones, però, ¿què vindrà després? ¿Tal vegada, seran retallades salarials o
jubilacions forçades en mínimes condicions? Tenim molts exemples a Sagunt
d'empreses exemplars que, després de tota classe de circumloquis ben florits i
estudiats, han acabat tancant en premeditació i traïdoria, deixant els treballadors
amb un pam de nassos. Recorde'm els casos més recents i comprovarem com tots
iniciarem i acabaren de la mateixa manera, per això, seria millor començar a
fer el que es té que fer, per arribar a acords dignes que acabaren amb el
turment a què estan sotmesos els treballadors, i de pas, desemmascarar aquells
que s'han servit de la seua intranquil·litat per voler treure rendes polítiques
i revertir la vertadera situació en contra de qui realment és el culpable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada