A QUI HEM DE DEMANAR RESPONSABILITATS?

Al llom de qui s'ha de carregar aquesta nova tragèdia ocorreguda a França? Si repassem la història més recent, recordarem com estava Iraq sota la mà de ferro del dictador Sadam Hussein: hi havia universitats, la gent – homes i dones – estudiaven tots junts a les seues aules, el sistema educatiu era laic, les dones podien vestir com volien i eixien de casa sense necessitat de ser acompanyades per un mascle de la casa, s'hi podia anar al cinema, a passejar, a visitar museus com el de Bagdad, que contenia peces extraordinàries de la Mesopotàmia, tenien una bona sanitat, llibertat per entrar i eixir del país... Encara que certament no era un paradís, a Iraq hi havia gent que vivia molt bé, altres bé i altres mal, com ocorre ací i ara, i jo em pregunte, ha valgut la pena derrocar al dictador Sadam Hussein? el que ha vingut després d'ell ha millorat la situació social i econòmica del país? Està la gent conforme en viure en ciutats desfetes pel terrorisme imperant, traslladar-se per carreteres inexistents, no disposar d'una sanitat més o menys correcta, d'estar sotmesos a l'educació islàmica i ha viure sota  la sharia, que permet penjar la gent d'una grua i exposar-la públicament mentre se la mengen les aus, que lapiden dones per qualsevol cosa que en Occident consideraríem normal, que pacten matrimonis de menors en autèntics vells a canvi d'un no res, i moltes més atrocitats que tothom coneix? Aquella dictadura era funesta per alguns, però la d'ara és millor?

Quin és el fons de tot el terrorisme que actualment ens fa tremolar d'inseguretat i por? El terrorisme islàmic ja existia com un medi de defensa pròpia, car primer els russos i després els americans i els europeus conjuntament, envaïren les seues terres, espoliaren les seues riqueses i causaren molta por, molt de plor i molta mort. Evidentment, els propulsors més importants d'aquesta deriva sanguinària de la yihad islàmica, no en són altres que Puting, George Bush, Toni Blair i José María Aznar, que muntaren guerres sense explicació possible, que propiciaren la mort de Sadam – antic amic d'Occident - i posaren en safata de plata el futur del país en les mans d'uns bàrbars, que anihilen art antiquíssim, sembren el terror i la violència per on passen i damunt estenen eixa violència arreu del món occidental amb la pretensió de recuperar espais que fa mil anys foren seus, i esborrar del mapa qualsevol rastre de les nostres vides: les torres bessones, L'onze de març del 2004 als trens espanyols, el 26 de juny internacional en què colpejaren simultàniament en Tunissia, Kuvait, França, Somalia i Síria, el terrorisme que s'ha instal·lat decididament en França i l'ha colpejada insistentment durant tot l'any 2015...

Quan va acabar la segona guerra mundial, els països vencedors van muntar el Tribunal de Nuremberg, on s'hi va castigar els principals caps del nazisme que tant d'horror, mort i destrucció va causar. En aquest cas, els promotors d'aquesta guerra mundial que estem vivint ara, encara es permeten anar pel món donant conferències i omplint-se les butxaques, malgrat el gran mal que han propiciat. Per ells, tots estem ara en greu perill de ser carn del terrorisme islàmic, sense que ningú es faça responsable dels seus actes i sense que ningú els hi demane responsabilitats als que la tenen tota. Quedem, a partir d'ara, en mans d'Ala i dels musulmans yihadistes que ja tenen DNI espanyol, que en són molts i ben repartits. Que san Pere ens agafe confessats, afaitats i ben rentadets, que venen tortes i negres per culpa d'uns irresponsables que encara dormen tranquils en llits ben estovats, que viatgen extraordinàriament protegits i que tenen una vida assegurada mentre la mort no els reclame per vells, mentre el món es dessagna i s'ompli de vides impossibles i curtes.