Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 10 de novembre del 2015

I ARA QUÈ?



Votada i aprovada pel Parlament de Catalunya la resolució d'independència, ara què? Rajoy diu que ell aplicarà només la llei, però tota la llei. A l'encop, PSOE, Ciutadans i PP han signat un acord conjunt per mantenir la unitat d'Espanya i l'ordre constitucional. Quedaven fora d'eixe conveni voluntàriament EU i Podemos que, encara que també estan per garantir l'aglevament  de la pell de bou, ho expliquen de manera menys taxativa. Davant tota aquesta força política i considerant l'escassa diferència entre el sí i el no, jo em pregunte si era ara el moment de forçar la màquina, bé que estic totalment d'acord amb la frase amb que Romeva va acabar el seu parlament:" Si no és ara, ho serà en un altre moment". Potser, però crec que no ha estat intel·ligent, a poc més d'un mes d'unes eleccions generals – i un possible canvi de govern –  plantejar la culminació d'un procés d'independència, perquè Rajoy passarà per ser el president espanyol que va impedir la fragmentació d'Espanya davant les pretensions dels independentistes catalans. Això li farà guanyar vots i si només fa uns dies tenia la desfeta servida, a hores d'ara, no serà una derrota espectacular: no podrà governar perquè el PSOE buscarà aliances baix de l'aigua, però serà el partit més votat amb la diferència en vots  crescuda al seu favor. En conseqüència, li estan fent un regal gratuïtament al PP i a Rajoy, varat no res que siga útil a Catalunya, ni a tots aquelles que tenen ganes de veure el PP fora de les institucions de govern. I de la independència de Catalunya què? Anem a veure, però tot fa pensar que, de moment, tindrà una vida molt curta, no obstant, si el govern que eixirà el 20D no renova l'articulat de la Constitució espanyola, ni el model de relació amb Catalunya, ni el tipus de finançament, tornarem a veure, més d'hora que tard, un nou intent independentista, perquè si els lligams no es fonamenten en el diàleg, la solidaritat, la compensació i la justícia, el camí s'hi torna aspre i molt difícil de transitar. I que ocorrerà amb els declarants de la República Catalana? Doncs la llei serà severa amb ells, però no massa, perquè els temps de tancar i d'afusellar presidents pertanyen al passat. Tot està per venir i quan vindrà, doncs veurem, però que vinga en bé i en pau per no balcanitzar l'assumpte.