Gairebé feliçment va acabant l'estiu. I en un no-res tornarem a gaudir d'aquella monotonia complaent i activa que ens impulsa dia rere dia a fer més i més coses de manera assossegada. La memòria, personatge capriciós i xerraire que treu el cap de la closca segons les oscil•lacions de l'esperit, ens oferirà records d'ahir que estaran fonamentats només en records, i ens reclourà una mica en el silenci hivernal del dia dia, constructiu i útil després de tant de desgavell estival en què sembla que tot s'hi val. Jo vindré d'un poble coster, menut, trepitjat per les motos que corren torbadores fent bullanga a qualsevol hora, dels cotxes que travessen el cervell amb la música elevada a la més alta potència en un brumit incessant, de la carn que se mostra indiferent, ara que el sol tant crema,i fa bategar el cor fins les tres-centes pulsacions per minut, dels ocasos sempre rojos del sol, de les albades sempre blaves, de la sorra groga que viu amb nosaltres un minut i un altre i un altre. I voldré fer punt i a banda i retrobar-me absent del record, sense memòria, quiet, més quiet, més quiet encara, immòbil, mut i viu, dintre d'una petxina farcida de silencis. Llavors reprendré la vida que tenia lluny de la mar plaent quan la cerques,de l'aldarull torbador i m'aborriré fent tot alló que de veritat m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada