LA CONFABULACIÓ DEL PP I DEL PSOE

El PP i el PSOE han fet conxorxa al congrés d’Espanya per neutralitzar la proposta dels grups minoritaris d’esquerra de suprimir la pensió que mantenen els expresidents de govern, Sr. González i Sr. Aznar, per haver ocupat eixe càrrec durant un període de la seua vida. Donat que ells tenen guanys alternatius de molt zeros per altres ocupacions – xarrades, conferències, canongies, assessories d’empreses, etcètera – la proposta pretenia homologar aquest cobrament amb el que està fixat per a la resta dels mortals, que impedeix cobrar dues pensions alhora, per exemple, les viudes, que estan obligades a triar entre la seua pensió derivada de les cotitzacions pròpies a la Seguretat Social durant la seua vida laboral o la de viuda. També pretenia, en un moment de tanta penúria  econòmica, que els alts càrrecs s’identificaren amb tots aquells que viuen amb sous ridículs, amb tots aquells que, fins i tot, no tenen sou, o amb tots aquells que no tenen ni sou ni casa i viuen en la més absoluta misèria a l’aixopluc de la benvolença d’algun familiar. Però clar, el PP i el PSOE, bressols d’expresidències, car la resta dels partits estan molt lluny de poder accedir-hi, han curat amb moixaina el futur possible dels seus membres de “gamma alta” i han dit que nones, que ja està bé com està.

I la reforma laboral per reduir dèficits pressupostaris i reflotar Espanya segueix. Però continua fent-se sobre les mateixes esquenes que estan suportant el pes de totes les mides: els treballadors privats que han de viure amb l’espassa de Dàmocles de l’acomiadament lliure a sobre dels seus caps, els pensionistes que s’han de conformar amb la congelació de les seues pensions, els funcionaris que els han rebaixat el sou en un 5%, i totes les professions lliures derivades de la investigació i de l’art, que han de viure com poden, sense ajuts oficials ni estímuls de cap tipus. No res del que es podria fer amb els diners que suposaria la reducció (en serio) de les prebendes de les seues senyories té possibilitat d’anar endavant; no res del que es podria realitzar amb l’actualització dels “sous especials” d’alguns col·lectius que tenen la paella pel mànec i poden paralitzar la vida del país en un dir Jesús;  no res del que es podria dur a terme amb tots els diners públics que el govern ha posat a dojo a les mans privades dels poderosos banquers que no han administrat correctament les seues entitats; no res del que es podria cobrir amb les enormes bosses de diners que uns i altres han furtat valent-se dels llocs de poder que han ocupat en diferents administracions; no res dels diners que s’hi podrien estalviar si no s’hagueren bastit tantes obres magnes innecessàries que han deixat les arques públiques en fallida…

I encara ens demanen que aguantem amb les pujades dels transports que amitjanen el 5%, el gas butà que se situa en el 3,13 %, el gas natural que frega el 4%, la gasolina que batis tots els records imaginables, els aliments que s’escapen de la bossa de compra de l’economia familiar, els estudis dels fills cada vegada més onerosos i pensats per acabar amb l’ensenyament públic, els vestits increïbles, l’oci impracticable i etcètera, etcètera.

Volem ser Europa i no som més que una mala còpia dels països centrals i del nord per qualsevol vessant que decidim mirar-ho. I no és que a l’Europa lliguen els gossos en llonganisses, no és això, però no admet comparació, llevat de Grècia o Portugal, perquè si parlem dels polítics, als d’ací els falta molta escola democràtica, molta solvència i moltíssima decència; si parlem de la ciutadania, què podem dir?, que la incultura és més que evident i la falta de col·laboració amb les institucions més que manifesta: entre altres moltes coses tenim els carrers més bruts, més sorollosos i més incivilitzats, i la societat menys abocada a respectar les normes i a preservar el patrimoni col·lectiu.

Potser el nord d’Àfrica ens està donant un exemple del que s’ha de fer amb els polítics d’usos dolents i egolàtrics. No reclame recórrer a la violència, però si despertar de la indolència que ens caracteritza i castigar-los amb la possibilitat que ens obren les urnes, perquè ens cas contrari només ens quedarà la possibilitat d'encendre una foguera i llençar-nos a les flames, com antuvi feren els saguntins, perquè ací només podran viure el polítics de "La Casta", els expresidents de govern i la família reial, que és un altre conte.