LA SUPERLLUNA

El proppassat dia 19 de març, per acabar-lo d’una manera una mica diferent a altres anys, es va produir el màxim apropament de la lluna a la terra, circumstància que s’hi ha acordat anomenar Superlluna. I com que això diuen que feia divuit anys que no ocorria, fent comptes vaig aplegar a la conclusió que, el proper acostament de la lluna a la terra, si demora divuit anys més i jo encara estic viu, m’agafarà massa vell i disminuït de forces per anar a fer fotografies d’una lluna capritxosa, així que vaig pensar que les falles van d’any en any, i el proper any, com aquell que diu, està a la volta del cantó. L’elecció no em va resultar gens difícil, i amb la càmera, el trípode i altres artilugis que calen per fer fotografies nocturnes, me’n vaig anar a la recerca d’un lloc tranquil on escoltar les onades de l’aigua i gaudir d’un cel net i serè, on esperar l’aparició de la formosa lluna que els astròlegs havien promès al món. 

Eixe dia diuen que la Lluna, en son girar el·líptic sobre la Terra es va situar a 356.577 km de la Terra, i que a més a mes, coincidiria amb la fase de lluna plena. Això vol dir que hi hauria una disminució de 50.000 km aproximadament respecte de la seua òrbita habitual, que està al voltant dels 406.000 de mitja. I clar, jo crec que és molt, encara que la veritat és que no sé com mesurar-ho exactament, ni coneixia com anava a afectar la visió de la lluna traient el cap per l’horitzó. Este arrimar-se de la lluna a la terra hom diu perigeu, en contrapunt al seu antagònic que s’anomena apogeu. També s’hi podrien veure Venus i Júpiter a l’oest formant un triangle amb Lluna, efecte que és conegut com La nit dels dos estels. Els entesos diuen que aquella nit Lluna s’hi va veure un 14% més gran de l’habitual i que fou un 30% més brillant.

Com vaig poder i saber, pacientment i amb les ferramentes disponibles, vaig captar  algunes fotografies de l’entorn en què m’hi trobava, de la mar, de l’ocàs del sol i de la lluna desitjada. Segur que a hores d’ara hi haurà una bona col·lecció de fotos amb eixe motiu per tot arreu, no obstant això, coneixedor com sóc de les moltes mancances que atresore, gose de deixar un reduït mostrari de les meues en este blog i en la xarxa, per si de cas resulta d’interès per a algun roder que visca pensant en La lluna de València i se les troba per casualitat.