Amb el consentiment de les autoritats valencianes, Bancaixa es va fusionar amb Caja Madrid i en conseqüència, com n’era d’esperar, el peix gran es va menjar el xicotet, i així, la resultant d’aquesta fusió és un banc que no és exactament un banc, una caixa que ha deixat de ser una caixa i una barreja nosebenbédequè que concentra tot el seu poder efectiu a Madrid, sota les urpes de Rodrigo Rato i la seua camarilla pepera, i li deixa a Bancaixa un vicariat de segon o tercer ordre a València, amb dret a poltrona, per als mediocres politicastres valencians que van consentir aquella funesta operació, però volen seguir traient-li llet a la mamella. És el preu que cal pagar per conservar els seus privilegis uns anys més: submissió indigna, cara dura i mutis i a la gàbia.
D’entrada, i a Sagunt estant, Bancaixa va condemnar aquelles llibretes de gent treballadora amb poc de pes econòmic (saldos menuts, per entendre’ns), que Caixa de Sagunt mantenia per un codi deontològic de servei. Com que aquells comptes no eren massa rendibles, Bancaixa va ordenar acabar amb ells i de la nit al matí, molta gent major que a penes en sabia de lletra i de números, li van oferir una targeta per treure diners al caixer, puix què menys de cinquanta mil pessetes no ho podien fer al mostrador, a gratcient de què aquella gent feia reintegres molt més mòdics, i que la majoria no estava preparada per operar a un caixer amb una targeta. Conseqüentment gairebé tots van acabar a les caixes rurals, que encara estaven interessades en replegar eixos diners que Bancaixa rebutjava. Poc després començà a tancar oficines fins deixar-ne, a Sagunt, menys de la meitat.
Ara, amb “la cosa” ben tramada i amb absoluta assumpció del seu poder omnímode i omnipresent, envien un avis als clients advertint-nos que a partir del proper 3 d’agost de 2011 començaran a cobrar-nos comissió de manteniment per trams de saldo mitjà: fins a 2.000 euros de saldo ens cobraran 6 euros al trimestre (24 euros anuals), però si el saldo és superior a 2.000 euros, les llibretes quedaran exemptes de cobrament. També s’estableix una comissió de 35 euros per reclamació de posicions deutores, com si no en tingueren prou amb els interessos d’autèntica usura que cobren pels descoberts en compte.
Naturalment, els saldos inferiors a 2.000 euros i les posicions deutores, molt especialment en aquesta època tan incerta i fosca, són de comptés de famílies treballadores que han de suportar hipoteques en condicions agòniques, o que malviuen amb sous ridículs, o sense treball ni sou, acudint a menjadors socials i/o a la solidaritat familiar. Els saldos superiors a 2.000 euros ja sabem qui els tenen i tot el que ells pateixen.
Està clar que, com en altres temps, volen llevar-se de sobre els comptes que no els produeixen els beneficis que ells desitgen, amb l’esperança de mantenir només els comptes dels rics i milionaris que els generen rendiments indesxifrables per a fer circuits de F1, museus faraònics, teatres d’òpera inabastables per al poble pla, i una monstruosa Bankia que accelere l’expansió d’un gran poder central, encara més i més gran, per les nostres terres i per les nostres butxaques valencianes.
Vergonya i oprobi als valencians!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada