L'EUROPA NOSTRA

Malament anem. I sembla que resultarà extremadament difícil eixir-se’n en bé d’aquesta crisi que ens ofega sense misericòrdia, especialment aquelles persones que des de fa temps formen part de la llarga llista d’aturats que reflecteixen les enquestes de L’Institut Nacional d’Estadística. Malgrat haver començat al mateix temps, el nombre d’aturats espanyol triplica l’alemany, i es situa en 4.910.200 persones, moltes de les quals, no tenen cap tipus de subsidi. Espanya té un 21,3% d’aturats i Alemanya un 7,1%, i això vol dir que a Espanya hi ha 1,38 milions de famílies amb tots els seus membres aturats i sense perspectives d’evolucionar a millor en un futur pròxim. No cal ni entrar en més detall sobre el que està ocorrent al País Valencià, on el deute públic arriba als 20.000 milions d’euros i la situació econòmica i social encara és més caòtica.

Com se n’eixirem d’aquest forat tan negre? qui podrà fer alguna cosa que ajude a remuntar el vol i a encetar un món més just, més equitatiu i més solidari? Dels polítics de La Gran Casta Espanyola ja s’ha escrit i s’han explicat circumstàncies fins a la sacietat, sense aplegar a cap altra conclusió determinant: ells viuen – i viuran en un futur – opíparament. I fa la impressió que per a ells tant els val Alí com Camalí, o el sabó com el fil negre, perquè tenen el pap ple, la butxaca coberta, els comptes corrents sanejats i el futur assegurat. Ells es limiten a dur a terme tot allò que ordena Europa, i Europa, conservadora i allunyada de la realitat dels països que la conformen, va ofegant de mica en mica els treballadors i omplint, sense vergonya, les carteres dels rics, de manera que cada dia que passa els pobres són més pobres i n’hi ha més, i els rics viuen encara millor. Però clar, cal preguntar-se que és l’Europa de l’euro, que ha multiplicat per molt els preus al consum i ha reduït els salaris, i que com s’ha organitzat eixa Europa dels milionaris. Sincerament algú creu que Merkel o Sarkozy, que sembla ser que són els que parteixen el bacallà, els preocupa la gent que no pot menjar o les viudes amb una paga de 400 euros?. No, no més enllà d’una contemplació purament teòrica. 

Vegem somerament l'organització de l'Europa nostra:

El parlament europeu o eurocambra, compta amb “la bagatel·la” de 751 diputats electes per períodes de cinc anys, sota la direcció de Jerzy Buzek, enginyer químic polonès de 70 anys.

El Consell Europeu –  presidit per Herman Van Rompuy, de 64 anys –  doctor en econòmiques i filosofia – format pels 27 caps d’estat o de govern de tots els estats de la unió, més el president de la Comissió Europea, més l’Alt Representant en la Unió, més la Secretaria General del Consell. Total: 3000 funcionaris, vàries direccions generals i moltíssims serveis interns especialitzats. 

La Comissió Europea, presidida per Joao Durao Barroso, doctor en Dret i Ciències Econòmiques i Socials, de 55 anys. Hi ha 7 vicepresidents, un Comissari Europeu de Competència, un altre de Transports, un d’Agenda Digital, un altre d’Industria, i un de Relacions Interinstitucionals i Administració. Més 1 Secretaria General, 40 Direccions Generals, 27 Gabinets integrats per equips de 15 a 20 persones, 9 Serveis de Comissió. A més té un Alt Representant de la Unió Europea per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, dirigit per la baronessa Catherine Ashton, amb 40 Direccions Generals i una Secretaria General.

El Banc Central Europeu, presidit per Jean Claude Trichet, enginyer químic de 69 anys. Té un Comitè Executiu format pel president, el vicepresident i 4 membres. El Consell de Govern està format per tots els membres del Comitè Executiu i els governadors dels 17 bancs centrals de la zona euro. El Consell General esta format pel president, el vicepresident i els governadors dels bancs centrals dels 27 estats membres de la UE.

Banc Europeu d’Inversions, format per tots els estats membres de la UE i el Consell de governadors que són tots els ministres d’hisenda dels estats membres.

I un Tribunal de Comptes, i un Comitè Econòmic i Social, i un Comitè de les Regions, i un Fons Europeu d’Inversions, i un Defensor del Poble, i un Supervisor Europeu de Protecció de Dades i un “perrito que les ladre” per alegrar-los la feina tan fastigosa que els hi fan patir.

Existiran estudis correctes i imparcials de quants diners costarà mantenir esta organització supranacional i les pròpies nacionals.? Quants euros hem de posar-hi cada europeu? Per què hem de pagar-ho els que no hem ocasionat aquesta situació, ni hem demanat crear aquesta amalgama de països sense ordre ni concert? Alguna d’aquestes persones s’haurà plantejat com es pot viure amb 1000 euros al més? Alguna d’aquestes persones haurà pensat que es pot fer per viure sense res? Algú creu que en la situació actual les nacions com Grècia, Irlanda o Portugal podran tornar les milionàries quantitats d’euros que Europa els ha deixat per evitar la fallida total?

Com cantava Lluís Llach, la gallina ha dit que no... visca la revolució!