![]() |
Defenestració de Praga |
Creia José Luis Olivas que Rodrigo Rato navegaria en el projecte Bankia amb ell a estribord i ha resultat ser que, a les primeres de canvi, la titella de Zaplana ha estat defenestrada sense pietat pel polític més recalcitrant de la dreta espanyola. Però el caïment d’Olivas no és només personal, va acompanyat de la caiguda en picat del Banc de València i, segurament, de la total desaparició de l’últim bastió d’una economia estrictament valenciana, perquè després de la fallida de la CAM, l’absorció de Bancaixa per Caja Madrid i de l’enderrocament del Banc de València a mans d’Oliva i tota la seua soldadesca, on podem posar els nostres diners perquè repercuteixen directament en l’economia del País Valencià?. Mal ho tenim.
Rodrigo Rato és conegut per ser un polític proterviós de la dreta espanyola, és a dir, del PP arrelat a les bases del franquisme reformat. I per tant, té ben clar que practicar el nacionalisme espanyol a ultrança és una maniobra clau per expandir encara més el poder de Madrid a l’estat espanyol, i explotar la màxima xovinista d’anihilar els nacionalismes perifèrics a base d’ofegar la seua autonomia econòmica, retallar competències i combatre ferotgement la llengua, imposant el castellà com a llengua única a Espanya. En síntesi, un estat una administració, una llengua, una religió i un model social dictat des del centre del cercle... I ací al País Valencià té el camí adobat pel meninfotisme típic i tòpic dels valencianets.
Ara, resulta ser, que a les oficines de Bankia, han fet fora a tots els empleats antics, tant aquells que provenien de Caixa de Sagunt com els de Caixa de València, i les places vacants han vingut a ocupar-les gent preferentment de Madrid, i clar, ells no coneixen la nostra llengua, i en eixes estem, amb gent que hauria de servir al poble en què treballen, obligant-lo a parlar en castellà adduint el típic... “es que yo no soy de aquí, y no entiendo el valenciano”. Com que els valencianets estem tan prestos a renunciar a les nostres coses en benefici d’altres a canvi de no res, canviem de seguida i així passa un dia, i un altre, i una setmana, i un mes i, mentrestant, molta gent ens preguntem, quan podrem parlar en valencià, en llibertat i sense cap entrebanc a les oficines de Bankia síties al País Valencià? Açò es diu substitució lingüística, sí, una substitució en tota regla. Un robatori del patrimoni més preuat que tenim els valencians, un patrimoni que ha marcat la nostra història i les nostres tradicions, un patrimoni que hauria de servir-nos per afermar més i més el nostre futur com a poble, un patrimoni, en síntesi, irrenunciable.
Cal fer un esforç personal, doncs, per acabar amb aquesta sibil·lina maniobra de Rato & cia i demostrar tothom que ací tenim dignitat, que no prediquem ni volem exclusions de cap tipus, però que tampoc volem ser nosaltres exclosos al nostre País, ni esdevenir moneda de canvi de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada