ESTUPOR I VERGONYA

La situació actual, a partir d’haver-se conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia aplicada al jutge Garzón, m’ha fet recordar aquella frase encunyada pel dictador Franco, que sempre la feia sortir  a la palestra quan el món es mobilitzava en contra d’alguna actuació injusta ocasionada per la fèrria dictadura que ell imposava. Era allò de la conjura judeo-maçònica. I en aquells moments era ell, posseïdor de tota la raó i de totes les bondats celestials que porlagraciadedios tenia al seu abast, qui apareixia com a contrapunt d’un món absolutament equivocat que s’hi deixava conduir com un ramat en contra de la seua persona, la seua democràcia orgànica, i la seua raó absoluta. Tot el món estava errat, tot llevat d’ell i els seus acòlits, quinta essència de totes les bondats i de totes les justícies.
Però està ben clar que el jutge Garzón ha estat víctima de la campanya en la seua contra promoguda per Falange Española i Manos Límpias, i d’uns jutges que, majoritàriament, juraren lleialtat al Moviment Nacional del Franquisme i que evoquen l’essència més preclara que Límpia, fija y da esplendor al pensament conservador de la dreta espanyola representada divinament en el PP del difunt Fraga, del guerrer Aznar i del pacient Rajoy. I ningú pot adduir conjures internacionals contra la justícia espanyola i els jutges que l’apliquen, perquè la resposta social ha estat i és, realment, molt important i espontània. La gent s’ha manifestat als carrers de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Alacant, Cadis, La Corunya, Las Palmas, Tenerife, Les Illes... i també davant les ambaixades espanyoles en Buenos Aires, París, Brussel•les, Mèxic, Londres, Dublín i Lisboa, amb la participació d’artistes, escriptors i de les Mares de la Plaça de Maig d’Argentina. Els estudiants i professors s’han tancat en algunes facultats espanyoles, especialment en la de Relacions Laborals de la Universitat Complutense de Madrid i s’han manifestat a les portes dels instituts i centres escolars. Les xarxes socials bullen i s’han convertit en un reguer d’indignació contra la injustícia que el Tribunal Suprem de Justícia està cometen en la persona d’un jutge que va posar en quarantena els dictadors d’Argentina i Xile, que feren desaparèixer tanta gent, que va combatre ETA, que va destapar el cas Gürtel, i altres casos de corrupció...etc
Tota la premsa mundial s’ha fet ressò de la noticia, des dels informatius de Finlàndia fins als diaris internacionals, com Le Figaro, Le Monde, La BBC, Le Guardian, la CNN, Al Jazeera, Clarin, Página 12, La Jornada, i moltíssimes edicions digitals d’altres diaris internacionals i expliquen estorats que l’acusació va utilitzar qualificatius com infamant, barbaritat, injust, inconstitucional, monstruós, prevaricador, violador de drets constitucionals, per referir-se a l’actuació de Garzón.
Està ben clar que no hi ha cap conjura judeo-maçònica contra el Suprem. Està ben clar que pretenien expulsar Garzón de l’Audiència Nacional i de la judicatura i de moment guanyen. Està ben clar que la mà de la dreta és llarga i poderosa. Però jo espere que Garzón recorrerà a la Cort Penal Internacional i que les coses seran posades on han d’estar,  als jutges del Suprem on toca i a l’Estat Espanyol on ha de romandre qui permet aquestes arbitrarietats.