Qualsevol moment és bo per aprendre, i qualsevol moment ha estat avui, perquè al voltant de les dotze del migdia, quan acabavem de donar compte d'un esmorzar sense massa additaments que alegraren les nostres panxes gruixudes, un bon amic i jo hem tingut l'enorme sort de trobar-nos de front una parella, un matrimoni d'antic, d'aquells que et garanteixen una bona estona, a cavall de contalles, històries, acudits, ficcions i cançonetes populars que corrien pel Sagunt dels anys 20 del segle passat. N'hem pogut replegar algunes per escampar-les arreu d'aquestes xarxes socials, no moltes, però hem quedat amb ells que ens en contaran altres de les moltes que només ells saben. En deixe una mostra amb la terminologia d'aquella època i sense corregir-la, atenent la normativa oficial actual.
MURGA DEL DIRECTOR GARRIDO PONCE (DE MALNOM
“TAUTOR”)
Si acàs ens
feren gràcia i volen que cantem
busquen els
papepreros i compren un paper.
Total valen
un xavo i això no és cap diners
i sempre
vostès podran saber
lo que han
cantat quatre xiquets.
Porten una
bandera que encara no hem pagat.
Ara costa
quatre duros solament de brodar.
Està feta de
fil de seda, tot molt ben dibuixat,
mos falta lo
principal, lo principal,
arreplegar,
arreplegar, per a poder pagar.
El que toca
el saxofon és un xic molt deshonrat,
que vol
fer-se una xurreta pa menejar-li el queixal.
Ell se’l
toca i se’l meneja i diu que li agrada a muntó
i aixina,
fent-se la xurra, li’l menejarà millor.
PER CANTAR AMB LA MÚSICA DE L’HIMNE DE RIEGO
Si somos pequeñitos
mañana creceremos,
República queremos,
que viva la libertad.
Si vols
sopar no te’n vages,
sardines
pudentes tinc,
escarabats
en vinagre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada