DELS DESNONAMENTS

Segons les dades proporcionades pel Consell General del Poder Judicial, durant el primer trimestre de 2012 s’han produït en Espanya 46.559 desnonaments, és a dir, 510 per dia, i si la progressió continua de la mateixa manera que fins ara, cosa més que probable, la Plataforma d’Afectats pels desnonaments estima que l’any en curs acabarà amb més de 180.000, un record sense parangó. De tots aquests casos, més del 80% es donen en famílies amb menors que, majoritàriament, no tenen cap altra residència i, en conseqüència, no tenen on anar després del desnonaments. A més a més, molts procediments no estan contemplats en aquestes xifres, perquè la gent té vergonya de sofrir el procediment davant dels veïns i/o dels fills i decideixen autodesnonar-se abans que s’inicie la intervenció policial.

I mentre tot açò ocorre, una dona de Barakaldo amb un menor al seu càrrec, s’ha llençat des d'un quart pis i s’ha suïcidat quan anava a ser desnonada. El passat 25 d'octubre un home també es va suïcidar en Granada pel mateix motiu, i l’endemà una valenciana de Burjassot va acabar de la mateixa manera quan la comissió judicial entrava al pati de la finca on vivia.

Tots aquests casos demostren que resulten inútils les oracions de Rouco Varela, la preocupació de l’església espanyola i l’espera de l’ajuda misericordiosa de Déu. Perquè tot açò ens ve a dir que la gent que es troba en situació d'extrema pobresa - a causa de la incompetència del PP i PSOE,   conductors tots dos partits en comandita del tren de l’economia espanyola cap a l’infern - no necessita camàndules beatífiques, ni preteses solucions  celestials, ni raons polítiques buides. A ells els calen solucions que mai no arribaran per les vies assenyalades, si no per altres més terrenals que s’han de produir per una modificació de la legislació actual. Però haurà de ser una metamorfosi severa que protegisca les víctimes de la cobdícia dels bancs i de la desídia del poder polític, contemplant que, si els bancs són els principals beneficiats de les ajudes que Europa envia per tapar el fracàs de la seua gestió, els bancs tenen l’obligació moral i legal d'ajudar aquells que ara no els poden pagar les hipoteques. Perquè en cas contrari, les 3 morts que s’han produït, i les que puguen vindre, caldrà apuntar-li-les a la mala voluntat de la banca, i qui mata, per acció o per omissió, és un assassí davant la llei, i sobre ell ha d'actuar la justícia amb tot el seu pes.

Quant de temps tardaran els polítics en el poder en donar-li solució a aquest gran problema que aboca al carrer 510 famílies per dia? Quantes víctimes més necessiten per agafar el bou per les banyes definitivament? Estarien tan tranquils els polítics si entre les víctimes d'aquesta bogeria estigueren alguns dels seus familiars?

Ara ja no val tenir carnet d'aquest partit o d'aquell altre, ara cal treballar a corre cuita, i bé, que el sofriment no pot esperar, i de moment, el patiment, la fam i el perill de suïcidi per desesperació es multiplica amb el pas de les hores.