A hores d'ara amb l’estat de la penúria que el govern del
PP ha creat, amb la bossa d'aturats més gran de la història, amb 526
desnonaments diaris, amb la fallida de molts governs comunitaris – com el
valencià – que no poden pagar els creditors; amb el deute espanyol més alt que
podem recordar, amb venciments propers d'eixe deute que planegen sobre els
nostres caps amb una maça de 40.000 milions d'euros; amb un govern en què
figuren, sota les seus files “pretès i marcials”, persones que han estat autors
directes de la crisi europea; quan les farmàcies valencianes tanquen perquè ja
no poden comprar més medicines per l’impagament continuat del govern valencià,
quan la banca es descobreix podrida i plena de lladres; quan el consum decreix
a marxes forçades pels retalls del govern del PP, quan moltíssimes famílies
viuen de la caritat d'algunes organitzacions i/o de veïns i familiars; quan la
gent jove, amb titulacions universitàries, està marxant a l’estranger perquè
ací no tenen futur, quan tot s’ensorrra
tan ràpidament, resulta que hi ha enquestes que reflecteixen que el PP, autor
principal d'aquesta desgràcia, guanyaria les eleccions si es feren avui.
Des de la desmoralització per aquesta noticia jo plantege algunes
pregunta: “Acudiran a la manifestació del 14 N tots aquells que d’una manera o
altra són víctimes del govern del PP?... si no venen, en el cas hipotètic d'aconseguir algun benefici, també per a ells, tindran barra de parar la mà?...
serà veritat que aquest país és una terra de babaus fàcilment enganyables?...
serà cert que ens estan fornicant a la força, sense vaselina, i encara ens
mostren tan agraïts com per a votar-los? .
Confese que no tinc resposta per cap de les preguntes que em
formule, perquè cada dia, em resulta més fàcil creure que, definitivament, som
un país idiotitzat, i endormiscat, que continua posant el seu benestar en les
mans dels botxins que ens tallen la respiració i ens furten la vida. Ara bé – i
sé que açò que vaig a dir els importarà un rave a la majoria – si a les
properes eleccions torna a guanyar el PP, per majoria o en minoria, jo, Federic
Aznar, dimitiré de les meues obligacions de ciutadà compromès i me'n tornaré a
casa fins a la fi dels meus dies. El titular d'aquest escrit no és una
tonteria... n'és una prova de la irresponsabilitat de moltíssima gent, amb la
qual no estic disposat a compartir res... ni les voreres del carrer ni la
paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada