Malgrat que la Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha dit públicament que enguany l’atur acabarà
situant-se en un 25% i que en 2013 serà del 26,9%; a desgrat que en el mes d’octubre 128.242
persones més s’han quedat sense treball, i tenint en compte que:
1.- l’Enquesta sobre Població Activa indica que l’atur
actual és de 5.778.100 desocupats,
2.- Rajoy i la seua host porten acumulats al llom mig milió
d’aturats de collita pròpia,
3.- considerant que la reforma rajoniana no ha fet altra que
produir atur, eliminar drets dels treballadors, donar màniga ampla als
empresaris per fer i desfer al seu albir, privatitzar serveis tradicionalment
públics, minvar els convenis col·lectius, retallar sous, llevar pagues, pujar l’IRPF
i l’IVA, preparar amb molta cura una amnistia fiscal perquè els seus amics
milionaris puguen tornar a casa, amb les butxaques ben plenes i sense
penalitzacions... i
4.- la Cospedal reconeix què les xifres del paro no són
massa bones, però, tot i tot, indica que “la reforma laboral acabará dando sus frutos”;
la ministra Fàtima Báñez assegura que “España està saliendo de la crisis,
porque hay una moderación importante en el incremento del desempleo”; i el
propi Rajoy, explica, per activa i per passiva, que “estamos en el buen camino,
y que si su reforma laboral se hubiera aplicado en el 2008 no se hubieran
perdido tres millones de puestos de trabajo”.
I mentre tot açò ocorre, Bankia anuncia que acomiadarà 6.000
empleats (un 26% dels empleats que té ara) i tancarà 1.117 oficines (el 39% de
les que compta actualment). Açò sense oblidar que ja ha rebut 4.500 milions
avançats pel Frob en setembre i que espera rebre’n 17.960 milions més que és la part que li toca dels 37.000
milions de la Unió Europea aportarà per sanejar Bankia, Catalunya Banc i
Novagalicia; Luc Coene, governador del
Banc Nacional de Bèlgica i membre del Banc Central Europeu, ha dit públicament
que España ha de demanar urgentment ajuda externa (rescat); segons Brussel·les,
el dèficit espanyol arribarà enguany al 8% del PIB i que l’executiu espanyol no
compleix els compromisos adquirits amb
Europa; la taxa d’atur és la major de tota l’etapa democràtica; hi ha 526 desnonaments
diaris, el major nombre des de què va esclatar la crisi; la prima de risc ha
arribat a límits insospitats i ha superat la italiana, que sempre ha estat per
dalt de l’espanyola, tocant en juliol un sostre de 630 punts bàsics; el deute
públic ha pujat un 10% amb el govern de Rajoy; durant el primer any d’aquest
govern, la fuga de capitals s’ha multiplicat por 620, record des de què es
mesura aquesta dada; l’IBEX ha perdut els 8.400 punts i ara es mou entre els
7.500 i els 7.800; Rajoy és el primer president que suporta dues vagues
generals en un any; les mobilitzacions socials són constants ( la ciutat de
Madrid va arribar a registrar-ne 43 en un dia del mes de juliol); els professionals
de l’Educació, la Sanitat Pública, els Farmacèutics, els Treballadors de
diferents sectors estan en peu de guerra...
Negre, molt negre el panorama. Realment estem bé? Verdaderament
les reformes de Rajoy són eficients? 2013 serà l’any en què se’n sortirem de la
crisi? Fum, fum, fum, com les simbombes nadalenques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada