DE LA BARBÀRIE, LA LLEI I LA JUSTÍCIA

En el mes de juny d’enguany uns salvatges, amb l’esma perduda,  van tallar amb traïdoria, premeditació i nocturnitat, 58 pinets que l’ajuntament hi havia plantat a l’anomenada “ruta del colesterol”, és a dir, l’entrada a Sagunt per la carretera que ve de Petrés. No contents amb aquella malifeta, i com que no han estat localitzats per les autoritats competents, en la matinada del dia 27 al 28 de novembre van tornar a tallar – se suposa que es tracta de la mateixa gentola, car el modus operandi és el mateix – la gens menyspreable quantitat de 85 pinets, alguns dels quals hi havien estat replantats de l’anterior mala acció i altres ja tenien al voltant de quatre anys. Davant tan gran desgràcia, gairebé no calen paraules. Vuitanta-cinc arbres que havien de decorar el passeig, proporcionar oxigen a la ciutat i cobrir d’ombra els passejants habituals: eixe és tot el mal que havien comés per a ser anihilats tan cruelment.

Aleshores cal preguntar-se una vegada més: “Què li passa a aquesta societat que produeix  individus de tant baixa casta?, Qui pot albergar tant d’odi en la seua persona per actuar així?... difícil de respondre. La major part de la societat, però, es pregunta, moltes més vegades de les desitjades, per què la llei és tan pobra i la justícia tan endeble? La gent normal, els ciutadans que intentem viure amb una certa harmonia amb el nostre entorn, els que hem fem de bones i també de roïnes, els que encertem i s’equivoquem, estem farts de tant tragèdia, de tanta passivitat per part d’aquelles autoritats que haurien de donar respostes concretes i ràpides. Si cal canviar la llei caldrà fer-ho amb determinació, legislar noves formes, noves idees, i aplicar-les amb rigor i no com ara, que tot són especulacions que van del negre al blanc, amb una facilitat esbalaïdora, segons el tribunal que jutge.

En una societat democràtica, l’educació i la norma són fonamentals per bastir una convivència en concòrdia i estabilitat. I tots som responsables en la part alíquota que ens pertoca. Uns per l’opció política que escollim a les urnes, altres per les abstencions legals i altres per no participar, substituint vots per silencis ineficaços. I aquesta norma que ens donem a traves dels nostres representants polítics és de compliment obligat per a tothom, així que aquells que no la respeten han de sofrir tot el pes de la llei i de la justícia ben aplicada. Perquè aquells que són capaços de talar arbres perquè sí, a més del cost econòmic que suposa la seua restitució per a l’economia municipal, han de pagar el mal social que causen treballant per a la societat que perjudiquen i dormir en una cel·la sense luxes, d’una presó, presó, presó, durant el temps que una justícia modificada contemple. Aquesta purrialla no pot caminar pels mateixos camins que trepitja la gent honrada. És la colomassa de la societat i li pertoca viure dintre d’un escusat brut, com és ella: una gentussa immunda i salvatge.