NO ENS HAN POGUT FURTAR L’ALEGRIA

Avui, en llevar-me bastant matí, he vist que el cel està nuvolós i gris. I fa una miqueta de fred, no massa si considerem que ja hem encetat l’hivern, però els graus de menys conviden a tapar-te. He tret el cap per la finestra i he contemplat carrers buits i silents. No cotxes, no motos sorolloses, no gent. Només les campanades del rellotge de l’ajuntament que marquen l’hora i les campanes de totes les esglésies que hi ha al voltant de ma casa, que toquen frenètiques avisant d’una missa matinera, com si els fidels no tingueren compte del cas i no en saberen de sobres els horaris festius dels oficis religiosos. Imaginem per un moment, que tots els comerços de la ciutat repicaren campanes o tocaren botzines quan obriren les portes dels seus establiments i/o quan iniciaren una venda. Bé, açò és motiu d’una reflexió a banda. Una reflexió serena però directa, perquè les campanes toquen per a tots: nadons que dormen tranquil·lament al seu bressol i són destorbats, treballadors que intenten conciliar la son ( per què s’ha de conciliar la son?... coses del llenguatge teatral) després d’un torn nocturn de vuit hores i no els deixa el soroll, malalts de poca cosa que busquen tranquil·litat en el repòs ambiental, ateus que passen dels avisos celestials, malalts greus que troben milloria en el silenci, fidels que tenen les campanes per referent diari... 

No era, però, la meua intenció endinsar-me en aquesta història. Només volia escriure sobre la nit passada, la nit de nadal, perquè ha estat magnífica, amb els fills i els iaios al voltant d’una taula ben parada, sense excessos, i en mig d’una eclosió de benestar i joia. I al pensament em ve que aquesta colla de lladregots de futur i d’esperances que ens governen, després de tant de retall, de tants atacs directes i ominosos a l’ensenyament, a la sanitat, als depenents; després d’haver desnonats famílies indefenses, després d’haver atacat furiosament el futur de tantíssima gent, després de tot això, no ens han pogut furtar l’alegria, i per si els serveix de calvari, que sàpiguen que hem gaudit intensament d’una nit d’harmonia en companyia de la família. I això és un fibló que no se’l podran treure de sobre, perquè encara tenim la vida per seguir denunciant que, el que fan és intolerable i propi de gent com ells: lladres de futur, libidinosos socials i feristeles rastreres que tot ho xifren en euros.