Personalment, sempre he tingut Gallardón com una persona sensata
i bastant centrada dintre del Partit Popular. Fins i tot, vaig arribar a creure
que podria haver estat absolutament integrat en l’ala més conservadora del PSOE
com una mena de democràcia cristiana. Però vet ací, que instal·lat en el poder,
Gallardón s’ha llevat la carasseta com a primer pas, i ens ha demostrat, en
segon, qui és realment, quina és la seua finalitat i a quins interessos serveix.
Tant s’ha escorat a la dreta que fins i tot, la major part dels integrants de
la judicatura han protestat obertament i, segurament, es manifestaran pels
carrers, com tants altres estem fent des de l’arribada al govern del PP. L’home
de posat clerical, veu càlida i desideràtum sibil·lí addueix que vol alleugerir
la justícia, llevar-li pes dels expedients pendents que s’amunteguen per sobre
de les taules, i establir un filtre que barre el pas als ciutadans impulsius
i/o àvids de reclamar judicialment el que creuen que per llei els correspon. I
l’home en l’ombra, que sempre ha volgut ser president de govern, ha decidit un
paquet de mides, això sí, amb el recolzament del seu partit, que calla
vergonyosament davant un desgavell tan gran com el que proposa, i ja se sap que
“qui calla atorga”. Vegem:
Un treballador que reclame per un acomiadament improcedent
tindrà que pagar 500 euros en tasses, però si no obté solució i ha d’arribar
fins l’última instància, llavors en pagarà 1.250 euros. Conseqüència, acomiadat
del treball improcedentment i amb una compensació de 20 dies per any treballat,
no tens ni diners ni ànim per recórrer. Agafes la misèria i aviat.
Recórrer una multa de 100 euros li costarà al ciutadà 200
euros en tasses judicials, que mai no recuperarà encara que li donen la raó, però
si la sentència resulta contraria i l’afectat recorre al Tribunal Superior les
tasses seran de 800 euros, i si és al Suprem, 1.200 euros. Conseqüència, em
quede com estic i pague la multa en raó o sense.
Reclamar una factura de 80 euros, per considerar-la, abusiva
a la companyia del gas, o del telèfon o de qualsevol altra empresa, costarà 200
euros en tasses judicials. Conseqüència, em quede com estic i pague la factura
abusiva, perquè si a un abús li afegim un altre major resulta un bandidatge.
Reclamar per un vol cancel·lat que provoque danys per valor
de 2.500 euros li costarà al viatger 313 euros. La mateixa tassa si procedim
contra una asseguradora que es negue a cobrir un sinistre per valor de 2.300
euros. Conseqüència, si damunt de calent, fotut, pagues i maldius.
Pensió de 200 euros per divorci el ciutadà n’abonarà 812
fins que arribe el recurs d’apel·lació. El divorci en si mateix costarà 300
euros més el percentatge sobre els bens i si la demanda de custòdia i pensió es
presenta dins del mateix expedient del divorci, pagarà tassa. Conseqüència, en
època de crisis hi ha gent que haurà de continuar malvivint perquè no es podrà
divorciar, i això és un risc més que evident que pot acabar amb una tragèdia
sense solució.
Reclamar una herència guanyada en primera instància, perduda
en apel·lació i guanyada finalment en el Suprem, costarà 800 euros en tasses.
I més, i més i més. I com sempre passa, les malifetes dels
rics i dels especuladors acabem pagant-les poca-roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada