FANTASIES INOCENTS

Em passa pel cap que és difícil fer-ho pitjor. Fonts oficials europeus ens anuncien ara que l’economia europea global decreixerà 0,6 durant 2013, i què ocorrerà llavors? Doncs que el creixement serà inexistent i en conseqüència, la creació d’ocupació que allibere de tensions tantíssimes persones sense treball, ni visos de tenir-ne en un futur pròxim, serà nul•la. Si a més a més escoltem les noticies radiofòniques del dia a dia, i els telediaris de les diferents cadenes de televisió, encara que estiguin al servei de qui ens enfonsa en el fang de la misèria, no poden menys que dir que tot va malament: el llistat de grans empreses que estan acomiadant gent és descoratjadora. Però clar, el govern de don Mariano ens vol reconfortar l’ànim dient-nos que la prima de risc va baixant, que la borsa s’ha estabilitzat al voltant dels 8.000 punts, que el deute públic disminueix i que la confiança dels mercats, respecte d’Espanya, va en augment, així que cal suposar que en 2014 la plèiade d’empresaris golafres que manen de la xarxa productiva nacional, alguns de ben lladres i corruptes i altres en la presó, i el govern incompetent, especialitzat en retallar benestar als treballadors, començarà a crear ocupació. I d’ací al 2014 què han de fer els que no tenen ni pedres que posar-se en la boca per omplir el pap? Com van a passar casa, criar fills i pagar llum, gas, aigua i demès els que encara tenen el gloriós ajut de 400 euros al mes? I els desnonats, de vells i de joves, que estan vivint de la caritat a casa de familiars o amics? O els que no tenen ni casa? I les vídues, i els pensionistes de pensió prima que a penes poden pagar les receptes de farmàcia? Jo li pregunte a don Mariano i als seus compares – que bé viu aquesta xusma! – si ells estarien disposats a viure en condicions similars només un any. Vinga home, prou de mentides... Confeti, molt de confeti, que va a començar la festa dels borinots falsaris, dels lladres perversos, dels corruptes enverinats pel recel, dels estúpids que ens prenen per més estúpids, dels monàrnics mamadors, dels treballadors venuts que esperen replegar les engrunes del banquet dels peperos opulents, de la monarquia innecessària... vinga, confeti, molt de confeti, que algú el pagarà. Els treballadors, naturalment, els treballadors el pagaran, com tot. 
La situació és crítica i la solució passa per fer fora tot aquest populatxo que ompli els estaments oficials, incloent-hi el poder judicial – llevat d’excepcions honorables – i enviar-lo a casa amb una mà al davant i l’altra al darrere, fer una reconversió enèrgica, tancar la fàbrica del desgavell en que vivim, canviar la llei electoral i votar en coneixement llistes obertes. Després, legislar perquè un diputat tinga la consideració de treballador al servei de la societat, amb els mateixos drets que qualsevol altre treballador, sou equiparable a la funció que desenvolupa i mà dura amb els lladres, els defraudadors, i tots aquells que no s’avenen a viure en rigor, pau i harmonia en aquesta societat. Segur que poca gent voldria dedicar-se a la política. 
Què sóc un babau, il•lús i quixot? Segurament, però és que algú té dret a privar-me de les meues quimeres de major en exercici? Penseu-ho.