NO ALS DESNONAMENTS

Potser no és el nostre cas, però sí és la nostra guerra. Amb els desnonaments, moltíssima gent està patint una situació tan greu i desesperada que necessita amb urgència tot el nostre suport, la força del nostre crit al carrer, les nostres signatures al Congrés, i la nostra protesta enèrgica i decidida. No podem romandre a casa callats, no podem obviar el dolor d’aquesta gent que els retalls de Rajoy-Merkel ha abocat a un pou sense fons, negre i trist. Tots aquells que no s’hem vist en aquesta situació és difícil que arribem a comprendre el que significa ser expulsat de la casa que ha estat la nostra des de sempre. Ara hi ha gent gran, que després de tota una vida, ha estat desallotjada, simplement, pel fet d’haver avalat un préstec als fills. Ara hi ha gent jove que havent començat la vida recentment, se’ls acaba el futur per la injustícia d’un desnonament abusiu. Ara hi ha gent solitària que viu al carrer sense teulada cobertora. És difícil d’engolir que al segle XXI estant, per una llei absolutament injusta elaborada per partits polítics que viuen en un altre món, molta gent haja de caure en aquesta situació tan dramàtica i que haja d’acabar en les gargamelles d’un banca famolenca, àvida de calerons, que mai en té prou per satisfer la seua ambició i la dels seus milionaris directius.
Potser no és el nostre cas, però sí és la nostra guerra. No ens quedem a casa. Que el nostre crit s’escolte arreu del món, que la nostra presència se senta en els despatxos dels poderosos. És un clam contra la injustícia. N’és un prec a tu, a la teua solidaritat.