LA SENDA DELS LLADRES, de Manel Arcos*
Bandolerismes als voltants de la serra de Mostalla (1806
– 1839)
Manel Arcos ens explica una història apassionant sobre el bandolerisme
a les comarques de la Safor i la Marina, principalment, als pobles de Pego, Oliva,
Villalonga, Ador, Dènia, Real de Gandia,
Palma, Xeresa, Oliva i altres molts, en una època extremadament convulsa de la
història d’Espanya. Ens relata la vida, normalment breu, d’una sèrie de
bandolers organitzats, de saltaparets i lladres comuns, que campaven per arreu
davant els desgavell organitzatiu de les autoritats que havien de posar ordre
en camins i pobles. Joan Vicent Camarena, d’Almiserà, que va acabar les seues
malifetes enforcat; Vicent Mas, el Tramusseret de Benirredrà, que va morir esquarterat
i escampat per la Vall d’Albaida; el benirredrà Josep Sanç, el Mut, que va
finar penjat; el gandià Antoni Morant, que va sofrir l’amputació de la mà
dreta; el pedreguerí Bartomeu Ausina, que fou afusellat a Dènia i un
llarguíssim llistat de noms i malnoms que conformen les gavelles de bandolers
dels quals en parla Manel Arcos. El moment històric es situa entre els últims
anys del regnat de Carles IV, del seu fill Ferran VII, del segrest de tots dos
a Baiona a mans de Napoleó Bonaparte, de les Abdicacions de Baiona, del regnat
de Josep Bonaparte I, el Trieni Liberal, l’inici de les guerres carlines entre
Isabel II i son tio, Carlos Maria Isidro, de la promulgació de la constitució
de 1812, de la invasió napoleònica d’Espanya... en fi, per acabar, una etapa històrica apassionant
que desvetlla la inoperància borbònica en aquells moments, i ausades que els
bandolers la van aprofitar ben bé. Crec que és un llibre per llegir, perquè ens
introdueix en la història amb una concreció extraordinària, perquè la
documentació dels fets dels bandolers és ubèrrima i perquè el vocabulari emprat
en la redacció ens fa rescatar paraules, i formes valencianes meravelloses, que
malauradament, per la gran influència forana i l’abandonament dels valencians,
estan en gran perill d’extinció.
(*) Manel Arcos és contertulià al feisbuc. El podeu trobar a “Manel
Arcos” i d’entre tots els que hi apareixen és el que figura a “Piles/Escriptor-a”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada