CAP A ON ANEM?

Cap on anem? Resulta molt difícil decidir, perquè el fang de la corrupció i la mentida s’ha instal·lat, decididament, a l’estat espanyol i per inclusió, al nostre País. No cal ser un gos coniller per adonar-se que açò put esgarrifosament, perquè des de tot un president del Tribunal Superior, amb pretensions equivocades de gaudir de plaers mundanals a costa d’uns altres, fins al politiquet de torn, que no havia menjat bastant fins arribar a les bancades envellutades, on posen els seus culs aforats els components de La Casta Divina; des de l’entorn de la família reial i de la seua parentela tallabosses, fins a un advocat d’estar per casa; des d’un personatget de pa i oli amb vocacions cleptòmanes suïsses, a un expresident socialista esdevingut assessor milionari de cigar pur, iot de llarga eslora i verborrea incontenible, tot està podrit. Podrit i ben podrit. I mentrimentres, la política va sofrint un deteriorament imparable que ens converteix en la riota del món i en primera pàgina de tots els diaris internacionals de gran tiratge. Si a això li afegim la dissolució social que han provocat els famosíssims retalls que porta a terme el govern i les exigències europees, els més de sis milions d’aturats, les més d’1.700.000 famílies sense recursos, els enganyats per la banca i les caixes que han perdut els seus estalvis, els EROS salvatges per arreu, la destrucció de la xarxa productiva, l’aturada de l’economia en general... cap on podem anar?, a quina porta truquem?

Crec que va ser Victor Hugo qui va dir que “si les lleis son injustes, la revolució és imprescindible”... Què podem fer a més de manifestar-nos, d’omplir els carrers de pancartes, de sofrir el verí dels agents policials, d’escoltar impàvidament les mentides dels governs, de reclamar justícia, d’escriure als blogs, als diaris, al feisbuc? A debat, però aviat, que el temps se’ns acaba.