En aquest “in pass” que suposa el temps entre el divendres de
setmana santa i el diumenge, primer dia de pasqua, em ve al cap el rei, i no
precisament perquè el note a faltar, sinó per la seua absència allongada.
Personalment no he notat que no està. Personalment tampoc no he notat que les
funcions del monarca les tinga assumides temporalment el fill, príncep de
Girona, d’Astúries i de Viana. No res ha ocorregut. No res s’hi ha ressentit.
Tot ha estat silenci harmònic al voltant de la família reial, i els ciutadans
no hem tingut cap necessitat dels desgavells que provoca de tant en tant sa
majestat, ni de les bonances que, a ulls d’alguns, ens aporta. És un regnat que
s’aproxima bastant al de Isabel II, la seua rebesàvia, la reina dels tristos
destins, com el rebesnét; la dona que ràpidament es va llicenciar en sexologia,
com el rebesnét; la mestra en relacions extramatrimonials, com el rebesnét; la
marcolfa, com el rebesnét; la reina que en 1868, motivada per l’enorme
desprestigi social que comportava la seua llicenciosa vida, va provocar la
revolució anomenada “La Gloriosa” al crit militar d’Espanya con honra” que la
va enviar a l’exili.
Joan Carles es sembla bastant a la seua rebesàvia. Només li
falta provocar una revolució, com va fer la reina febrosa experta en cardar,
que provoque la seua eixida d’Espanya emportant-se tota la família al darrere.
La revolució hauria de nàixer sota el lema “Ja n’hi ha prou de monarquia”. Sí,
perquè ja n’hi ha prou de tant de desmanec, de bajanades impròpies d’un rei, de
mans allargassades, de butxaques repletes en contraposició a l’empobriment
social, de flirteigs mal amagats, de safaris cinegètics per matar tota mena
d’animals, de negocis bruts disculpats, d’aventures empresarials cobdicioses de
la pròpia família, d’actituds reprotxables davant d’altres caps d’estat, com
aquell famós “¿por qué no te callas?”
La monarquia
està en un bestret, a punt de despenyar-se per un precipici sense fons, amb un
peu fora i un altre dins, amb el menor suport popular reconegut des de la seua
imposició pel dictador Franco... no seria ara el moment idoni per fer-la fora o
hem d’esperar encara més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada