QUINA ÉS L’OPINIÓ DELS POLÍTICS DE LA CASTA SUPERIOR...

No sé molt bé quina és l’opinió que tenen els polítics dels grans partits espanyols, de la gent que conforma la societat a la qual diuen representar. Jo crec que ens prenen per idiotes. Tothom té notícia de com els polítics perden la memòria en arribar al poder, i amb quina facilitat cauen en la contra opinió. La Cospedal, quan formava part de l’oposició, va repetir fins la sacietat que en Espanya, mai, mai, mai se n’havia eixit d’una crisi apujant els imposts (http://www.youtube.com/watch?v=D8EBqGuJ4Xg ). També ho va dir Rajoy quan encara no era president (http://www.youtube.com/watch?v=X1Om4JL25ZM), i Montoro (http://www.youtube.com/watch?v=8dtr_hDGaIQ) i Sáenz de Santamaria. Tots van mentir com a bergants, i continuen mentint ara que estan en el govern.

La última perla en l’art de mentir l’ha donada una de les joies més preuades del PP, el límpid, el transparent, l’impol·lut, el diàfan Nuñez Feijo, l’incorruptible president de la Xunta que no recorda res de com, en l’any 1995, presumia d’amistança amb el contrabandista i narcotraficant Marcià Dorado, ni de com navegava amb el iot d’aquell delinqüent, ni de com viatjava en el seu cotxe de luxe, ni de com freqüentava la mansió del mercader de la droga. I qui sap si rebia o no en rebia regals extraordinaris i ben cars, que per art de màgia, ara, tampoc  recorda haver-los rebut. Mentides i més mentides, perquè qualsevol persona mitjanament sensata i mínimament reflexiva, en una terra estant on el tràfic de drogues és tan conegut com important, ràpidament hauria de preguntar-se en què collons treballa aquest personatge i d’on trau tants diners per mantenir una vida tan opulenta. Evidentment, d’assalariat en una fàbrica no, ni embarcant-se en la flota peixera tampoc, encara menys dedicant-se al camp, ni al percebe, ni a la fusta, ni a replegar tellines en la sorra, ni a cap altra activitat que comporte treballar. Naturalment, la primera reflexió que se’m ve al cap és que aquests polítics que ara diuen Diego i després digo, amb ànim d’enganyar i treure rèdit polític i que aquest polítics tan curts de memòria i tan desficaciats no poden ser bons gestors.

Mentir és greu, però és molt més greu si el mentider és un membre del govern. Quina vergonya d’administradors dels nostres bens i dels nostres interessos !! Per això és fa difícil fer-los confiança i esperar una regeneració, perquè resulta del tot increïble que qui voluntàriament embruta, tinga suficient decisió i pes moral per netejar tota la porqueria que ell mateix ha produït, fer un gran acte de constricció i de penediment públic, desprendre's de totes les prebendes de què gaudeix i abandonar la vida política in saecula saeculorum.