JA PODEM LLENÇAR LES CAMPANES AL VOL

Ja podem llençar les campanes al vol. La prima de risc s’ha situat al voltant dels 300 punts, la borsa ha quedat estabilitzada en una miqueta més de 8.000 punts, l’economia espanyola genera confiança en els mercats internacionals, el deute espanyol minva, l’economia es retraurà enguany un 0,50%, però es podia haver retret més i no ha estat eixe el cas, segurament ens caldran noves reformes però no apujaran l’IVA al 30 % ni tocaran les retencions per IRPF, que podria haver-s’hi imposat, però tampoc ha estat el cas. Així que,

llauradors que no cobreu les collites o les cobreu a preus de broma o vos les roben; llauradors que vos furten els comptadors de l’aigua i us desfan totes les instal·lacions agràries;  pensionistes que esteu alimentant fills amb esposes i fills, posant al servei de la intel·ligència sous de dos per a cinc o sis; aturats que viviu en casa dels pares en una clara i flagrant il·legalitat segons diu el ministre; parats de llarga durada que ja no teniu cap ajut del govern; mileuristes que no teniu ni per pagar la hipoteca que us ofega; desnonats que esteu menjant  de la caritat municipal o veïnal i dormiu a la lluna de València; pobres de solemnitat, miseriosos que no teniu ni temps ni lloc per morir en pau; gent que a la porta dels supermercats allarga les mans a la recerca d’una almoina; gent que busca als contenidors menjar mig podrit per endur-se alguna cosa al pap... no patiu, no s’amoïneu, no ploreu, que la recuperació econòmica està en camí, que Espanya se n’està sortint del forat....

Encara que enguany l’economia caurà una miqueta més, encara que la recessió també continuarà una miqueta més, encara que la inestabilitat de la borsa també seguirà una miqueta més, encara que comprar el pa nostre de cada dia, cada dia estarà a l’abast de menys gent, encara que els sous s’han anat empobrint brutalment, encara que els 6.000.000 d’aturats continuaran augmentant, el flux de la destrucció d’ocupació s’està tallant i vindrà la bonança a l’any vinent, i si no, a l’altre o a l’altre o a l’altre o...

Morirem tots junts en una comuna freda i famolenca, amb les butxaques buides i les panxes plenes de res, amb els ulls vidriosos i mostrant tots els ossos que ens punxen. Exultants d’amor, feliços, molt feliços en veure que bé viu la gent que pot viure en aquesta Espanya, i que a gust es mor la gent, en aquesta Espanya, farta de tant de patir la ignomínia dels filibusters i d’escoltar mentides dia rere dia.