- Jörg Decressin, cap d’Estudis Econòmics Mundials del departament d’Anàlisis del Fons Monetari Internacional:”per sortir-se’n en bé i prompte de la crisi, en Espanya cal més flexibilitat dels salaris dels treballadors per a reiniciar l’ocupació laboral i millorar la competitivitat de les empreses”.
- La CEOE ha acusat els alts salaris i l’elevat cost de l’acomiadament de què la destrucció de llocs de treball siga molt major en Espanya que en la resta dels països de la Unió Europea..-
- José Manuel González Páramo, conseller del Banc Central Europeu ha denunciat que “els salaris dels espanyols creixen per damunt de la mitja de la Unió Europea, encara que el percentatge de desocupació és del doble, i el que motiva tot açò és la dolenta negociació col·lectiva que regula els salaris en Espanya”.
- José Manuel Campa, secretari d’Estat d’Economia assegura que “el creixement nominal dels salaris s’ha reduït, encara que ho ha fet en menor mesura que la inflació, per tant és desitjable que l’evolució salarial també contribuïes a millorar la competitivitat”.
En síntesi, aquestes persones, ninguna de
les quals tanca el seu pressupost personal per any per sota de 300.000 o
400.000 euros, ens han vingut a dir que, perquè Espanya se’n surta prompte de
la crisi, cal rebaixar els jornals dels treballadors encara més i abaratir el
comiat fins arribar a situacions d’esclavisme, però no han badat boca respecte
a reduir les prebendes estratosfèriques
que tots ells tenen, ni els sous milionaris dels quals gaudeixen, que sobrepassen
en potències enèsimes les retribucions dels treballadors, dels jubilats, de les
viudes, dels depenents, dels aturats i de tanta gent com passa fam en un món,
el nostre, que els que manen pretenen modern, educat, solidari i modèlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada