LA JUSTÍCIA I CRISTINA DE BORBÓ

L’Agència Tributària i la Justícia – si és que es pot escriure en lletres capitals – s’han cobert de glòria, en el cas de la imputació a la filla del rei, en una nova etapa cap al desprestigi total i absolut davant la societat. L’Audiència Provincial de Palma va obrir el camí de la imputació de la princesa; l’Agència Tributària ha rebatut la tesi de l’Audiència de Palma; i l’Audiència Nacional manifesta que no existeixen indicis raonables per imputar la filla del rei. Al jutge jutjador li neguen l’ajut d’un agent de vigilància duanera, perquè l’assessorara en matèria de delit fiscal i blanqueig de capitals, que hi havia demanat a Hisenda, li desmunten la paradeta i  es queda amb un pam de nassos i les coses lligades i ben lligades per a la casa reial que, a la fi, és filla d’un dictador que ho va deixar tot “lligat i ben lligat”. Cristina de Borbó, que és una furtadora reconvertida a imbècil, es menjarà la molla, i el seu marit l’Urgandarin, que no és més que un lladre en insules de compte de Mallorca, es quedarà amb l’os. I és que la casa reial funciona molt bé en els assumptes domèstics i familiars, i la seua influència en tots els àmbits s’hi ha deixat notar. Per tant, la Justícia se n’eixirà del cas amb una nova manta de mala reputació davant els ulls d’una societat que la valora ben poc i/o, de vegades, gens. I no li falta raó a aquesta societat, perquè algú creu que si, en el mateix cas, canviàrem els noms dels autors i foren Ismael i Diana, pose per cas, no estarien ja en el trull? Està clar que sí: Ismael per lladre de primera mà, i Diana, per ser corresponsable necessària de les meues malifetes. I aquesta és la democràcia que tenim, i aquesta és la Constitució que els poderosos se la passen per l’arc del triomf i la interpreten a la carta del comensal de torn. No penseu que tots som igual davant la llei, que ben clar està que és mentida: la casa reial menja a banda i els seus adlàters també, i per servir-los les viandes al seu gust tenen per criats totes les institucions de l’Estat i els partits polítics majoritaris.