AL REFORMADOR WERT LI HAN TRET ELS COLORS

Al reformador Wert li han tret els colors els millors estudiants d’Espanya: s’han negat a donar-li la mà, a mirar-lo, a tenir cap tracte amb ell, com si d’un gos sarnós es tractara. Però clar, què esperava aquest salva pàtries amb aires de Torquemada? Doncs, confiava en sortir-se’n airosament d’una situació de bel·ligerància, que només ell ha creat amb les seues ínfules de setciències, i se’n va anar amb la cua entre les cames, com se’n van tots aquells que són més dolents que la tinya, quan troben la sabata del seu peu.

El defensor d’espanyolitzar els alumnes catalans – imagine que per inclusió, també ho voldrà fer amb els xiquets bascs, els gallecs i tots aquells que no  tenen per llengua materna la mateixa que ell – el  que vol convertir el català en quarta llengua en Catalunya, per darrere del castellà, l’anglès i una segona llengua estrangera, el que s’ha compromès ha posar fi a una immersió lingüística que tant de bé està produint, el promotor del Diccionari biogràfic espanyol de la Reial Acadèmia de la Història en què s’elogiava Franco i la dictadura, el que va esborrar del mapa l’assignatura d’educació per a la ciutadania, el que ha introduït la religió a l’escola com assignatura avaluable, el que se’n riu per sota el nas quan veu com a la gent en general se’ns regira l’estómac només amb la seua presència, el que ha posat  a subhasta l’educació pública, el que s’ha mostrat disposat a fer tirar endavant la seua llei “amb consens o sense”... el ministre Wert, l’home wort, ha fet sortir-se’n l’alumnat de polleguera. Ell, delerós d’acabar d’un cop sec amb tota la cultura que no siga la castellana, ell, jacobí impenitent que aporrina les diferències, ell, que ha oblidat que l’educació és la millor arma per créixer i progressar, ell, que des de fa molt temps és un reducte personal de les polítiques més absurdes i extremadament dretanes, ell, a qui li agrada fer xivarri per on va, ell, l’home més bel·ligerant contra la cultura... ell, somniava perdius i ha recollit la tempesta de qui sembra vents. Aquest “tio” fa pudor a dimoni, a sofre infernal, a merda pura. Fem-lo fora aviat, que no és gens aconsellable tenir una fera solta al cap davant dels destins de la nostra cultura.