20 ANYS SENSE ESTELLÉS

No sé a quina hora es va produir el miracle de parir-lo per a major glòria de les lletres catalanes. Sé, però, que avui haguera fet 89 anys l’escriptor nat a Burjassot, que era fill d’un forner i escriuria, més tard, èglogues ( No hi havia a València dos cames com es teues), articles periodístics, poesia, molta poesia mirant la mor, i llibres, molts llibres parlant de tot. Va néixer l’any 1924, el fill del forner de Burjassot, i va morir a l’edat dels 69 anys, avocat – per allò del 69 – a escriure poemes que ens inflamaven la sang... “NO hi havia a València dos amants com nosaltres... El nostre amor és un amor brusc i salvatge/i tenim l’enyorança amarga de la terra/d’anar a rebolcons entre besos i arraps... Després, tombats en terra de qualsevol manera/comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser/que no estem en l’edat, i tot això i allò... No hi havia a València dos amants com nosaltres/car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs”. 

I el fill del forner de Burjassot, que ja és mort, i que ara en tindria 89 anys, em fa delerar el peçó d’una orella per llepar-lo amb fruïció, i unes cuixes tèbies per acaronar-me entre elles, i un rebolcó impúdic ple de totes les malicies de tots els sexes, si és que existeix la malicia en el sexe enamorat.

Va morir prompte. Vicent Andrés Estellés ens deixa orfes de saviesa, d’amors enardits, de reflexions sobre els trànsit final al món dels records, de patriotisme i de paraules assenyades ... “car diràs la paraula justa/la diràs en el moment just/ amb voluntat d’antologia/ car la diràs honestament/ iradament, sense pensar/ en ninguna posteritat/ com no siga la del teu poble... Allò que cal és la consciència/ de no ser res si no s’és poble”.

Som un poble enamorat de l’amor, de les paraules, de la terra, de la mort i de la vida? Segurament sí ho som en el record del nostre poeta, el fill del forner que feia versos, Vicent Andrés Estellés, que el portem, i el portarem sempre, en el record encès i en l’ànima desperta.