En aquest dies primers de setembre estic acabant de llegir "Temps d'innocència" de Carme Riera, escrit estrictament en el català de Ses Illes i amb la màgia i expressivitat d'un vocabulari riquíssim. Ens conta històries, a traves dels ulls d'una nina, que semblen més una part del tot d'una autobiografia que altra cosa. Farcit de frases genuïnes i amb moltíssima molla: durant la infantesa les portes de la percepció estan obertes de pinte en ample; l'ànima de les persones consisteix en la seva memòria; per primer pic vaig esser conscient..; ja se sap que a totes les guerres el primer tret es dispara contra la veritat, que és també la primera a rebre i desaparèixer; qualque parroquià; mirar-mos; no sabia ni fer la o amb el cul d'un tassó; mon pare, escandalitzat, la me va agafar per prohibir-me'n la lectura; això era i no era, per tu un aumunt i per mi una barcella... Magisteri deliciós i senzill. Carme Riera és una meravella, i encara que el llibre no és cap obra mestra de la literatura catalana, sí que pot servir de base a moments deliciosos d'esbarjo. Queda recomanat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada