RIDÍCUL ESPANTÓS

Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, diu que li fa molta gràcia el rebombori que s’ha organitzat al voltant de l’anglès de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella i d’ell mateix, emprat davant els membres del COI, de les delegacions que hi havia presents, dels periodistes que assistiren a l’acte, dels esportistes i de tots els endollats que anaren a Argentina a passar-hi uns dies de vacances a mans plenes. Fins i tot reconeix que “es verdad que muchos no hablamos perfectamente (referint-se a l’anglès).... pero el nivel de la candidatura les permitía comunicarse sin mayor problema”.

Quina barra que té Alejandro! Si després d’escoltar a l’alcaldessa i a ell parlant en eix batibull d’anglès (?) no ens riem, no tindrem més remei que plorar, perquè el ridícul l’han fet molt bé, per molt que s’entesten en dir el contrari. I la solució la tenien ben fàcil: donat que hi havia un equip de traductors de primer ordre, parlar en castellà haguera estat justificable i no hagueren fet el ridícul recorrent a un anglès tan “sui géneris”, que ni els més agosarats l’anomenarien així, ni tan sols  spanglish. Se n’han vist de barruts, però com aquests, amb prou feines en trobaríem.

No entenc com avui resulta del tot indispensable saber-ne d’angles per concursar a qualsevol treball, i per a ser president del govern, ministre o altres càrrecs públics de diferents institucions no cal ni fer esment. Una vergonya, una autèntica vergonya que ha destapat el tarannà d’aquesta gent, que de tan acostumada com està a creure que utilitzant només el castellà, poden recórrer el món sense problemes, no fa cap esforç en preparar-se per fer gestions en el món exterior. És el mateix que ocorre amb les llengües vernacles de l’Estat: passen d’elles, perquè com que tenen el castellà, i en eixa s’entenem tots, no cal saber-ne més.

Però bé, sempre ens quedarà “un relaxing cup of cafè con leche in Plaza Major” propietat intel·lectual d’Ana Botella, i si no, amb el “no listen the ask”i “Which is the question?totes dues amb el copy right d’Alejandro Blanco.