
Encara que, com han dit tots els estaments
madrilenys i el propi govern de Rajoy, més de la meitat de les instal·lacions
ja estan fetes, la ciutat esportiva, per satisfer les necessitats d’allotjaments
dels Jocs, està per bastir, i algunes instal·lacions més també, i fer tot açò suposa
gastar un autèntic dineral, que si es viuen hores de bonança econòmica és assumible,
però en una situació com la que vivim, no. En acabar els Jocs, eixa macrociutat
s’hauria de dotar de centres escolars, parcs, biblioteques, seguretat, jardins,
comerç, transports, metro, tramvies, autobusos, i facilitar l’ocupació, bé en
règim d’arrendament o en venda a particulars o, pel contrari, acabaria sent una
ciutat fantasma inhabitada i primera opció per acollir totes les malifetes imaginables.
En pocs mesos esdevindria una nova Cañada.
És possible ara eixe dispendi? Quin
treballador mileurista compraria un pis? Quina família en precari hi arrendaria?
De no poder ocupar-les legalment, quina entitat bancària estaria disposada a
fer-se càrrec de les vivendes, si estan suant la gota negra per llevar-se de
damunt un immobilitzat que els ofega?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada