EL DILUVI MODERN

^“12Quan jo cobriré de núvols la terra i en els núvols apareixerà l’arc. Recordaré la meua aliança amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us han acompanyat: ¹³posaré el meu arc sobre els núvols; aquesta serà la senyal de la meua aliança amb la terra. ¹⁴Quan jo cobriré de nou la terra i als núvols apareixerà l’arc, ¹⁵me’n recordaré de l’aliança eterna entre Déu i tots els éssers vius que hi ha a la terra i les aigües del diluvi mai no tornaran a exterminar els éssers vius. ¹⁶L’arc apareixerà als núvols i jo, en veure’l, recordaré l’aliança eterna entre Déu i tots els éssers vius que hi ha a la terra.... Del Gènesi, causes del diluvi”.

Bé, en acabar els mesos més calents de l’estiu i tornar a casa, després de pluges ben intenses que, en molts llocs del nostre País han semblat vertaders diluvis i tot ho han fet malbé (faltava), l’arc, l’arc de sant Martí, l’arc que Déu deixà com a senyal de la primera aliança que feu amb totes les criatures vives que resistiren l’embat, ha aparegut sobre la mar i sobre la terra, però ni la terra ha florit ni la mar ha quedat calma: seguim igual que sempre, amb les aigües del diluvi valencià i espanyol mullant-nos i produint-nos reumes artrítiques que no ens permeten treure el cap del fangar diví. Quan havíem cregut que després de la tronada arribaria la bonança, la mentida continua amagada sota macroxifres inintel·ligibles, i tots aquells que patien continuen patint al marge de la millora en la prima de risc, de l’afinament verdós de la borsa, de l’avançament en els índex de l’exportació, de la generositat en la reducció del nombre dels contractes i d’un llarg etcètera. Perquè mentre la patronal es perpetue en la pràctica anihiladora de pagar misèria a canvi d’explotació, perquè mentre la banca no deixe de  comprar deute de l’estat a canvi de donar crèdit en comptagotes i mantenir beneficis astronòmics, perquè mentre els polítics no deixen de perpetuar-se en obres faraònics impossibles de pagar (vegeu el currículum valencià) i AVES a Villalpando o Burbaguena,  perquè mentre el mercat de treball no propicien una estabilitat econòmica a les famílies que desperte el consum intern, perquè mentre la demora acumulada en la banca per la impossibilitat familiar de fer front a les obligacions contretes no baixe a nivells raonables, perquè mentre existeixen famílies desnonades, gent dormint sota cartons, mendicants pels carrers i, mentre la distància entre els beneficis dels polítics de La Casta Superior i afins i la gent que viu d’un sou o d’una pensió cada dia més empobrits no minve raonablement, seguirem existint sota un diluvi modern, amb molts déus amb possibilitats econòmiques infinites i poques persones amb les que establir noves aliances.

Caldria un nou diluvi en sec en forma d’insubmissió?