JA ESTÀ EL BARCENAS EN EL TRULL

Ja està. El Bárcenas ha caigut com un mort en la presó de Soto del Real. I el que és millor, ha estat una mida consensuada entre el jutge que porta el cas i la Fiscalia, així que no hi ha prevista cap desavinença, tipus Blesa, entre tots dos, i el lladre fatxenda haurà d’esperar en el trull, vestit amb uniforme de presidiari, els recursos que presentaran els seus advocats, que a bon segur en seran molts i grossos. Dins de la casa comuna dels lladres i altres delinqüents, eixe tros d’home, tan vestit sempre, tan pentinat sempre, amb la cara de gos sempre, i intocable, com Eliot Ness, tindrà temps per pensar, que la seua avarícia l’ha fet picar-se els dits, i que els diners de tots són sagrats i s’han de mirar sense tocar-los: més clar, l’aigua.  També podrà entretindre’s considerant, que la seua comèdia d’intriga i embolic s’ha acabat i que, anant-li molt bé les coses, haurà de tornar tot el que ha robat i romandre en el trull alguns anys. I que, si no apliquen la política “Cristina”, la seua esposa, number one, com el ploró de Mouriño, de la moda i de les finances, invicta com El Cid i tan alzinada com el Xiprer de Sils, li farà companyia en un dir Jesús i a tots dos, els costarà més el farciment que el gall. Ara bé, si pensara descobrir el pastís i repartir responsabilitats entre tots els corruptes del seu partit, minvaria la seua càrrega i podria tenir molta gentola al seu voltant, per fer-li companyia, raonar i reflexionar que torres més altes que ell han caigut per clavar la mà en butxaca aliena... Per una vegada en la seua vida, el Bárcenas ha trobat la sabata del seu peu i jo me n’alegre.